GERONA - GIRONA

Datos del Pueblo

Vulpellac

Pueblo

Vulpellac: capital administrativa del municipi

Municipio

Forallac / Comarcas: Baix Empordà

Provincia

Gerona - Girona

Comunidad

Cataluña

Habt. / Ine 2005

971

 

Ayuntamiento

Dirección

Carrer Unió, 3

Código postal

17111

Teléfono

972 64 55 22

Fax

972 64 55 24

Oficina Turismo

Contactar con telf. citado

Web Oficial

Informaciò i llocs d´interès de Vulpellac

Web de Interés

Forallac

E-mail municipio

Contacte
 

El poble de Vulpellac té un nucli antic de notable interès arquitectònic, centrat pel gran buc que formen el castell palau i l'església parroquial, conjunt monumental recentment restaurat. Un bon nombre de cases han estat convertides en segona residència de la burgesia ciutadana. Fora d'aquest nucli són força nombroses les masies disseminades pel veïnat del Pla i una mica per tot el terme.

Vulpellac

L'església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa és l'antiga capella del castell. L'edifici actual és del segle XVI, d'estil gòtic tardà amb detalls renaixentistes i fortificada; a la façana, de carreuada, es destaca la portada amb arquivoltes ogivals i, al cim, una torre alta i estreta. A l'interior, cobert amb volta de creueria hi ha l'escut dels Sarriera en algunes impostes.

El castell palau de Vulpellac manté en una bona part l'estructura essencial del segle XIV, amb nombroses reformes de la primera meitat del XVI. Ha estat restaurat recentment pel seu propietari Domènec Valls i Taberner. És un edifici de dues plantes format per tres crugies, les quals, junt amb l'església, emmarquen un petit pati interior de planta trapezial.

conjunt arquitectonic de Vulpellac

El pati central forma un conjunt arquitectònic i decoratiu d'una gran vàlua. Al centre hi ha un pou amb coll de pedra i una escala adossada als murs és l'accés a la part alta de l'edifici.

Al palau es conserven encara algunes rajoles decorades amb la inscripció i els escuts, sobretot en el sòl d'un passadís de la sala major, però se n'han espoliades moltes, que són en alguns museus del país i en col·leccions particulars. El castell, notable exemplar de l'arquitectura civil gòtico-renaixentista, fou declarat monument nacional el 1931.

Malgrat l'alteració recent d'algunes cases del nucli urbà, estructurat entorn del castell i de l'església, hi ha alguns edificis dels segles XVII i XVIII que tenen un interès notable com a arquitectura popular als carrerons del nord a la Plaça Major, situada extramurs, i al Carrer Major, on hi ha cases amb portals adovellats, escuts i alguns finestrals decorats.

Vulpellac, junt amb la resta dels barris, celebra la seva festa major del 18 al 20 d'agost.

La llegenda:

Arreu del palau hi han inscripcions bíbliques, però en una finestra renaixentista hi apareix l'emblema, el nom i la famosa inscripció de Miquel Sarriera: Ego sum pecavi - 1533 (Jo sóc el que vaig pecar).

Pel seu misteri, aquesta frase ha donat origen a la llegenda del castell que explica que per la proximitat del castell de Vulpellac amb el de Cruïlles existia entre ambdós senyors una cordial amistat fins al punt que eren freqüents les visites de l'un i l'altre.

Plaça de Vulpellac
El senyor de Cruïlles havia pretés l'esposa de Miquel abans del seu casament, però ella mai no havia correspost a aquest amor. Per aquest motiu, féu córrer certs rumors impropis d'una dama tan formal i seriosa. Aquestes murmuracions arribaren a oïdes del senyor Sarriera, que entrà en gelosia, tancant a la seva muller a la torre de càstig. Després de torturar-la per tal que reconegués els fets, fou aparedada viva a la cambra de la torre.

Passà el temps, i el senyor de Sarriera s'assabentà de la calumnia que al damunt de la seva muller havia forjat el fadrí envejós, i amb indignació féu empresonar l'impostor, fent-lo morir.

Torturat ara ell per la seva consciència, va cridar al confessor i li explicà tot el que havia passat. Aquest li aconsellà que fes una visita al papa de Roma, per tal d'aconseguir el perdó i així alliberar-se de la preocupació produïda pels seus horrorosos crims.

El baró retornà al castell. Ja no era aquell home intractable, dèspota i impulsiu, sinó amable i senzill. Una vegada reposat al castell, va cridar a un operari per dur a terme una ràpida reforma. I un bon dia aparegueren gravades les misterioses paraules en l'escut de la baronia que presideix el pati d'armes. «Fuentes» ver los links

 

 

buscador google
Licencia de Creative Commons Licencia Gnu Sosua