GERONA - GIRONA

Datos del Pueblo

Verges

Pueblo

Verges

Municipio

Verges / Comarcas: Baix Empordà

Provincia

Gerona - Girona

Comunidad

Cataluña

Habt. / Ine 2005

1195

 

Ayuntamiento

Dirección

La Placeta, 1

Código postal

17142

Teléfono

972 78 00 07

Fax

972 78 04 46

Oficina Turismo

Contactar con telf. citado

Web Oficial

Verges

Web de Interés

Descripcio i Llocs d´interès de Verges

E-mail municipio

verges@ddgi.cat
 

El terme municipal de Verges té una extensió de 9,06 km². El Ter fa de divisòria meridional amb els termes de Foixà, Ultramort i Serra de Daró.A més del cap de municipi, al terme hi ha el petit veïnat de la Vall i algunes masies escampades.

A l'època medieval es construeix la part més antiga o primitiva de la població. De la muralla que encerclava tot aquest nucli en queden magnífiques mostres, sobretot a la plaça Major, on hi ha una porta d'entrada al recinte i dues torres (una quadrada 'segles XIII-XIV' i l'altre circular 'segles XV-XVI') molt ben conservades.

El poble de Verges en festa per Dantzan

Verges En aquest carrer hi ha diverses cases amb motius arquitectònics i escultòrics d'interès, dels segles XVI i XVII.

L'únic vestigi que resta del castell és un mur d'uns deu metres de llarg per cinc d'alt que actualment està integrat en la paret posterior de la Casa de la Vila 'última reforma de 1990'

L'església parroquial de Sant Julià, també dedicada a santa Basilissa, és emplaçada al centre de la vila medieval de Verges. Conserva l'absis semicircular i la meitat oriental de la nau de l'antiga església romànica. La resta de la nau, les capelles laterals i la sagristia daten dels segles XVII i XVIII. La porta, a la paret occidental, duu la data de 1760. Sobre l'angle N del temple s'alça el campanar, més modern encara, d'una gran alçada.

El carrer de Ribussa porta a la plaça de Genís i Muntaner, on hi ha la casa de la vila, per un arc rebaixat, sobre el qual s'aixeca part d'una casa del segle XVIII. En aquest carrer hi ha diverses cases amb motius arquitectònics i escultòrics d'interès, dels segles XVI i XVII. El molí de Verges, tocant l'angle SE de la muralla, és del 1779, data que consta en una de les portes. Extramurs, a la Plaça Major, hi ha una casa amb porxos dels segles XVIII i XIX.

Se celebra la festa major d'estiu del Roser el tercer diumenge de setembre i la festa d'hivern el 9 de gener. Es manté la festa de la Sopa de Verges, dinar multitudinari a l'aire lliure que es fa el dimarts de Carnaval. A continuació es balla el ball de les Deu, que ha perdut, però, part del seu significat original.

Dantzan: Processó de VergesLa Processó de Verges és la representació anual d’un misteri tradicional que té les seves arrels en l’orígen mateix del teatre català, en plena època medieval.
La vila manté una tradició de molta anomenada, la representació popular de la Passió de Verges:

La Processó de Verges és la representació anual d’un misteri tradicional que té les seves arrels en l’orígen mateix del teatre català, en plena època medieval. El misteri, tal i com es representa en l’actualitat, es basa en una obra en vers de Fra Antoni de Sant Jeroni (S.XVIII).

Des dels seus orígens fins a l’actualitat, la Processó ha estat l’aportació més important de Verges a la cultura catalana i una de les mostres més importants del teatre tradicional català. Per mantenir aquesta tradició, cada Dijous Sant, els habitants de Verges es converteixen en actors per un dia i escenifiquen la Processó davant dels ulls de milers de visitants que omplen la petita població per assistir al Misteri de la Passió.(ftes i fotos ver links)

buscador google
Licencia de Creative Commons Licencia Gnu Sosua