El poble

Sant Joan de les Abadesses és una vila i municipi català situat al sud-est de la comarca del Ripollès. Està situat al curs alt del Ter, a la vall del mateix nom, dominada al nord per la Serra Cavallera i el cim de Sant Antoni al sud. Té un clima d'influència continental, amb precipitacions abundoses i una variació tèrmica important.

Els orígens del poble estan vinculats al propi Monestir de Sant Joan de les Abadesses, fundat al s. IX per Guifré el Pilós. Al llarg dels segles el poble es va anar formant a l'entorn del monestir

Guifré el Pelós, que va posar la seva filla Emma al capdavant de la comunitat benedictina. Les abadesses van perdurar fins al 1017, any en què van ser expulsades per una butlla papal acusades de desordres, episodi històric que, temps a venir, faria néixer la llegenda del Comte Arnau.

Monestir per Sisor

Amb la expulsió de les abadesses es van anar succeint comunitats de monjos agustinians i benedictins, que van mantenir i augmentar el prestigi del monestir. La importància del seu arxiu i la troballa del cançoner trobadoresc ens donen fe de la important vida cultural que movia el monestir.

Llocs d´interès:

1- Monestir
2- Palau de l'Abadia
3- Plaça de l'Abadessa Emma
4- Ecomuseu El Molí Petit
5- Sant Miquel de la infermeria
6- Plaça Major
7- El Palmàs- Casa natal de Jaume Nunó (músic i compositor)
8- Era d'en Serralta
9- Muralla
10- Vila Vella
11- Casa Maragall
12- Església de Sant Pol
13- Pont Vell

Sisor: Exteriors Monestir

Monestir:

L'església romànica, que en bona part perdura, s'inicià a la banda de llevant, i fou concebuda com un edifici de tres naus amb una ampla capçalera, introduïda per un transsepte, en la qual s'obren els cinc absis. El presbiteri primitiu es desenvolupava entorn d'una girola, però més tard el primer pla es reduí, a causa de les edificacions monàstiques preexistents, que feren continuar l'edifici amb una sola nau a partir del creuer. Això dóna a l'església un pla esquifit en comparació amb la solemnitat de la capçalera. Els absis van decorats internament i externament per arcuacions i columnetes aplacades als seus murs, que els donen una estructura de dos pisos o registres, on s'obren els finestrals, emmarcats per elements arquitectònics.

Al seu interior es pot contemplar el retaule de la Verge Blanca construït el 1343 per artistes de Florència així com la capella dels Dolors, d'època barroca amb una cúpula daurada i elements decoratius del tallista Josep Moretó, en la qual es troba una Pietat realitzada per l'escultor Josep Viladomat.

El Santísimo Misterio de Carlos Pons

Destaca també el conjunt escultòric del Descendiment, tallat el 1250 i considerat com una de les mostres més destacades del romànic català. El retaule es coneix també amb el nom del Santíssim Misteri ja que el 1426 es van trobar unes restes incorruptes a l'interior d'un reliquiari amagat en el cap de Crist


El cap del municipi és la vila de Sant Joan de les Abadesses. El municipi comprèn, a més, dues colònies fabrils: la Colònia Llaudet i la Colònia Jordana; avui només resta en activitat la fàbrica, mentre que els habitatges no s'utilitzen. La resta del terme és disseminat.

La festa major de la població se celebra el segon diumenge de setembre. Inclou el ball dels pabordes, antic ball ritual de traspàs de poders dels administradors o pabordes, bàsicament de la confraria del Santíssim Misteri, que es ballava inicialment a l'església i que prengué la forma actual el 1934, amb la renovació i dignificació feta per Ramon Serrat, Francesc Pujol, Joan Danés, Mn. Josep Masdeu i Jaume Soler. També són tradicionals de la festa major la tornaboda, que es fa a la font del Cubilar, la Marxa de les Torxes (que es remunta al segle XVIII) i la ballada de l'anomenada Sardana Llarga (que dura uns 45 minuts).

--------------------------------------------------------

El monasterio, conocido en sus orígenes como San Juan de Ripoll o San Juan de Ter, fue fundado hacia el 885 por el conde Wifredo el Velloso y destinado a su hija Emma. Wifredo había hecho algo similar unos años antes al fundar el Monasterio de Santa María de Ripoll que dejó en manos de su hijo Radulfo.

La iglesia de San Juan es de una única nave encabezada por un amplio transepto. En él se encuentras cinco ábsides decorados con arcos sobre columnas tanto por la parte interior como por la exterior. En su origen se encontraba situada en el centro del monasterio; por un lado se accedía al antiguo cenobio femenino y por otro al masculino.

El conjunto lo completan un museo de arte sacro y, sobre todo, la magnífica iglesia, románica en su arranque, pero rematada en un gótico armonioso. Dentro del templo hay varias joyas escultóricas, entre las que destaca El Santísimo Misterio. Se trata de un descendimiento, el grupo escultórico de bulto más importante de la estatuaria románica en España. Su fama, sin embargo, no es debida al mérito artístico, sino a un milagro: durante siete siglos, la cabeza del Cristo conservó una hostia incorrupta. Aún se puede ver el ostensorio en la frente.

Retablo de la Mare de Déu Blanca

Retablo de la Mare de Déu Blanca:

Es de la época del abad Ramon de Bianya, que promovió la actividad de un taller d escultura local con una importante producción. Puede fecharse hacia el 1343. Fue desmontado en el siglo XVII y los compartimentos se dispersaron, unos se quedaron en Sant Joan y otros fueron al Museu Episcopal de Vic, hasta que se restauró entre el 1952 y 1953.


El claustro gótico fue contratado en 1442. En uno de los muros todavía se conservan unos arcos románicos, con capiteles, que podrían ser de la sala capitular.

También se conserva el palacio abacial, con un pequeño patio o claustro. Es de la época del abad Soler, que murió en 1217.

Fuera del núcleo monacal, lo más llamativo es el airoso puente gótico, volado al final de la guerra civil y rehecho en 1976. Junto a él, las ruinas románicas de Sant Pol atestiguan el rápido crecimiento de la población.

El claustro gótico

Desde temprano se protegió el perímetro con murallas, que en parte aún subsisten. La plaza mayor porticada recobra su timbre medieval en días de mercado. De ella arranca el Carrer Maior, donde está la casa del poeta Maragall. El autor del Cántico espiritual gustaba de pasear por los parajes y fuentes de los alrededores y dejó poemas inspirados en tales lugares, como La vaca cega.

Los paseos en torno a Sant Joan se pueden hacer de forma organizada. Además de la ruta de Maragall o la ruta de las fuentes, la más popular de todas es la del ferro. Se trata de una vía de tren abandonada, un tramo de unos 12 kilómetros que une Sant Joan con Ripoll.

La Ruta del Hierro y del Carbón, llamada así en alusión a la importante tradición de las forjas en el Baix Ripollès y a la extracción de carbón en las minas de Ogassa, sigue el antiguo trazado del ferrocarril.

Festes de San Joan

El tramo ferroviario Sant Joan de les Abadesses-Toralles funcionó hasta el cierre de las minas, en 1967. El tramo Sant Joan de les Abadesses-Ripoll, por su parte, se mantuvo en activo hasta el año de su centenario, en 1980.

(mas informacion,ftes i fotos ver links de la ficha)