GERONA - GIRONA

Datos del Pueblo

Romanya De La Selva

Pueblo

Romanya de la Selva

Municipio

Santa Cristina d´Aro / Comarcas: Baix Empordà

Provincia

Gerona - Girona

Comunidad

Cataluña

Habt. / Ine 2005

330

 

Ayuntamiento

Dirección

Pl. Catalunya, 1

Código postal

17246

Teléfono

972 83 70 10

Fax

972 83 74 12

Oficina Turismo

972 83 52 93

Web Oficial

Romanya De La Selva

Web de Interés

Sant Martí de Romanyà

E-mail municipio

turisme@santacristina.net
 

La zona tradicionalment adscrita a la parròquia de Romanyà de la Selva disposa d'un divers i ric patrimoni.

Romanya de la Selva

La zona tradicionalment adscrita a la parròquia de Romanyà de la Selva disposa d'un divers i ric patrimoni.


 


La població de Romanyà es troba inserida al bell mig del massís de les Gavarres marítimes, que és un espai natural protegit (PEIN) per la Generalitat de Catalunya. Dins l'àrea de l'entitat de població, s'hi poden trobar les fonts de Romanyà (Font del Prat, font Josepa, font de la Vall, font Sotera, font del Llop i font dels Castanyers), diverses rutes i senders, a més d'un sender de Gran Recorregut (GR-92), paratges naturals (les Mirandes –amb el seu mirador sobre la vall d'Aro–, les Valls, la Castanyeda d'en Cama, l'Hort de Can Cama, el puig l'Aldric, el puig dels Dòlmens, el puig del Roquet o el puig d'en Ponç)

Igualment, hi ha exemplars de grans arbres, com el Pi gros d'en Cama (un Pinus pinea) o el Suro gros del Senyal Vell (un Quercus suber).

Interior

L'església de Sant Martí de Romanyà és un notable edifici de construcció pre-romànica



 

 

 

L'antiga parròquia de Romanyà de la Selva fou una de les quatre parts fundacionals del municipi actual de Santa Cristina d'Aro, en segregar-se al 1858 de Castell d'Aro. Documentada d'ençà el 1019, la població es dedicà principalment a l'explotació dels recursos forestals, al cultiu de secà i de regadiu –a més d'alguna vinya esporàdica– i, més secundàriament, a la ramaderia.

El nucli, habitat a l'entorn de l'església parroquial, és format per mitja dotzena de masies i la resta s'escampa per clarianes dels boscos (55 h el 1981). Domina una panoràmica esplèndida sobre la vall d'Aro i la mar, però en aquest indret les espesses boscúries han estat sovint alterades per camins i urbanitzacions

Els masos principals d'aquesta economia fonamentalment rural foren el mas Salvador de Romanyà, el mas Terradas, el mas Güitó o el mas Cama (conegut com El Refugi).

L'església de Sant Martí de Romanyà és un notable edifici de construcció pre-romànica ja molt evolucionada, d'una nau amb capçalera rectangular i creuer de braços ben destacats; sobre la intersecció s'aixeca un cos més alt, construcció falsament cupular precedent dels cimboris, de gran singularitat. És cobert amb voltes sobre feixugues arcades de mig punt.

Sobre l'ala septentrional del transsepte s'aixeca la torre campanar romànica de planta quadrada i un pis amb obertures geminades d'arcs de mig punt i mainells amb columnes i capitells mensuliformes. La seva coberta és apiramidada. La portalada oberta al mur de migdia és protegida actualment per un porxo.

Cova d´en Daina

La Cova d'en Daina és un dolmen de granit de grans dimensions construït entre el 2700 aC i el 2200 aC



L'any 1972 l'escriptora Mercè Rodoreda s'instal·là en un dels nous xalets de la urbanització adjacent al nucli de Romanyà, després de retornar de l'exili.

La Cova d'en Daina és un dolmen de granit de grans dimensions construït entre el 2700 aC i el 2200 aC al raval del poble de Romanyà de la Selva

 

Planta

El dolmen amida 7,60 m de llarg per 1,70 m d'ample i 1,50 d'alçada. La cambra funerària, de forma rectangular, es troba separada de la galeria per tres peces que conformen la porta d'entrada.



El dolmen amida 7,60 m de llarg per 1,70 m d'ample i 1,50 d'alçada. La cambra funerària, de forma rectangular, es troba separada de la galeria per tres peces que conformen la porta d'entrada. El recinte megalític es troba protegit por un cromlech en forma d'anell extern d'11 metres de diàmetre format per grans pedres granítiques un passadís principal que va d'est a oest, un túmul de terra i pedres que serveixen de contrafort i la cambra sepulcral del centre.

La festa major del poble s'escau els dies 9 i 10 de setembre. L'11 es fa un aplec.(mas informacion,ftes i fotos ver links de la ficha)
 

buscador google
Licencia de Creative Commons Licencia Gnu Sosua