Datos del Pueblo |
Ripoll |
Pueblo |
Ripoll |
Municipio |
|
Provincia |
Gerona - Girona |
Comunidad |
Cataluña |
Habt. / Ine 2005 |
11012 |
|
Ayuntamiento |
Dirección |
Pl. Ajuntament, 3 |
Código postal |
17500 |
Teléfono |
972 71 41 42 |
Fax |
972 70 36 16 |
Oficina Turismo |
972 70 23 51 |
Web Oficial |
Ripoll |
Web de Interés |
historia i patrimoni de Ripoll |
E-mail municipio |
otripoll@ddgi.es |
La vila de Ripoll és el cap de municipi i també el cap de la comarca del Ripollès. Situada a la confluència del Ter amb el Freser —les dues valls que articulen la comarca— no és estrany que aquesta localitat hagi tingut una gran transcendència històrica, sobretot en època medieval. Com a testimoni d'aquell temps ha restat el monestir de Santa Maria de Ripoll.
El nucli urbà de Ripoll ha anat englobant algunes colònies industrials i també
antics nuclis de població que abans estaven separats físicament de la vila. Així,
les colònies d'Agafallops i de la Caseta Pigrau es van annexar primer al
llogaret dels Brucs i aquest, alhora, amb Ripoll. Altres nuclis de població del
terme són el llogaret de Rocafiguera, que actualment forma una conurbació amb la
Colònia Noguera i la Colònia Sorribes, el veïnat de Rama i el llogaret d'Ordina,
que té un important sector de poblament disseminat.
Pel centre de la vila descobrirem edificis modernistes i d'interès arquitectònic,
que varen ser edificats en un moment de progrés i industrialització originat als
voltants dels rius Ter i Freser
Ripoll, una contrada amb història. Els orígens de la vila es mantenen
estretament relacionats amb un gran personatge històric, com fou Guifré El Pelós,
el qual va fundar l'important i reconegut
Monestir de Santa Maria de Ripoll, al segle IX. Segons conta la llegenda,
també a ell se li deu la creació de la senyera, bandera que perdura i perdurarà
durant anys i anys arreu de les terres catalanes
Llocs d´interès:
Monestir Santa Maria
La Farga Palau
L'Scriptorium
El Museu Etnogràfic
Museu del Fons Litúrgic
Pont del Raval
Esglesia Sant Pere
Ripoll, allau de festes i tradicions. Moltes són les
festes que des de temps remots amaren el poble de joia i alegria, i en aquestes
dates els carrers s'omplen, més que mai, de gent amb ànims de descobrir-les i
gaudir-ne. L'atractiu del poble és una combinació de tradicions ancestrals, com
la Festa Nacional de la Llana i Casament a Pagès; unida a una nova creació de
festivitats, per a tots els gustos i totes les edats, com el Mercadal del Comte
Guifré o la Carbassada.
Ripoll, tot un món gastronòmic. El poble ofereix una gran oferta gastronòmica,
de productes molt variats per a tot tipus de gustos. Aquest ventall ofereix els
plats típics, com poden ser l'escalivada, un bon pa amb tomàquet amb embotits o
una cassola de peus de porc; i també plats innovadors de la cuina moderna. Tot
aquell que visiti Ripoll en diferents estacions de l'any s'adonarà que els
productes canvien lleugerament, convertint-se en el plat fort de la tardor la
cuina amb bolets, a l'hivern una escudella per entrar en calor, i a la primavera
i estiu una completa amanida catalana.
Pel que fa als dolços el ventall també és molt ampli, amb el producte estrella
del poble que són les Moixaines o Carícies, que de segur es poden trobar a totes
les pastisseries.
La Farga Palau de Ripoll fou fundada com a farga de ferro al segle XVII i va mantenir la seva activitat durant cinc segles fins que va tancar a l'any 1978. Es troba dins un edifici de pisos que servien i serveixen d'habitatges. La planta baixa l'ocupa la farga, amb les trompes d'aigua, els martinets, la carbonera, el forn i la fornal. Separat de l'obrador s'hi troba la roda hidràulica, la sèquia i la bassa que servia per a emmagatzemar l'aigua del riu Freser, fer moure la roda i generar el vent que, impulsat de manera continua, dóna nom al mètode de la farga catalana.
Ripoll És un dels llocs bàsics de la ruta del romànic i un
dels punts de partida o etapa per a l'excursionisme pirinenc i per als esports
d'hivern. Actualment hom disposa de dos càmpings (320 places, el 1989), tres
hostals i tres hotels (208 places) i d'un bon nombre de bars i restaurants.
---------------------------------------------------------
El monasterio de Santa Maria de Ripoll es el escenario perfecto para
adentrarse en los orígenes históricos y legendarios de los condados catalanes.
Conocido como «la cuna de Cataluña», el monasterio fue fundado por Wifredo el
Velloso, un personaje a través del cual se puede comprender la historia y la
leyenda de la formación nacional de Cataluña.
Descripción: Antiguo monasterio benedictino del siglo IX del que solo nos quedan
su iglesia rehabilitado de 5 naves y 7 ábsides y su claustro de dos plantas, con
una de las galerías de origen románico. Magnífica portalada esculpida.
Fundado por Wifredo el Velloso en el 880 y panteón de la familia condal de
Barcelona, el monasterio benedictino de Santa Maria de Ripoll se convirtió en
uno de los centros monásticos más importantes de Cataluña hasta el siglo XV. Con
un gran interés histórico y cultural, también constituye una de las mejores
muestras para admirar el arte románico catalán.
El monasterio de Santa Maria de Ripoll es una obra capital tanto del románico
catalán como del Romanticismo y el Renacimiento. Supone la confirmación del
románico como arte y sentimiento nacional. Su portada es, tal vez, el mejor
ejemplo de la pureza, la plasticidad y la elocuencia de la edad media. El
edificio fue totalmente reconstruido en el siglo XIX bajo la dirección de Elies
Rogent, que se inspiró en los monumentos románicos más famosos del país para
llevar a cabo este gran proyecto singular. Así, la originalidad la debe buscar
el visitante en los capiteles del claustro, las tumbas de los condes y la
exquisita portada
La obra principal del monasterio y de la escultura románica de Catalunya, es la
portada del siglo XII. Se divide en siete franjas horizontales donde se
representan escenas bíblicas, históricas y alegóricas. La rica iconografía
combina los grupos temáticos entre motivos florales de gran exuberancia y
ornamentaciones de líneas geométricas, sin ningún lugar en que el cincel no se
haya dejado sentir. A ambos lados del portal están las imágenes mutiladas de San
Pedro y San Pablo.
El claustro del templo consta de dos pisos. Fué iniciado en siglo XII, quedando
paralizada la construcción hasta fines del siglo XIV. La galería superior quedó
completada en el siglo XVI. Tiene forma trapezoidal y consta de 112 arcos
semicirculares y 252 columnas de capiteles esculpidos con motivos religiosos,
mitológicos y populares.
Tel.: (+34) 972 704 203
(mas informacion,ftes i fotos ver links de la ficha)