GERONA - GIRONA

Datos del Pueblo

Rabós

Pueblo

Rabós

Municipio

Rabós / Comarcas: Alt Empordà

Provincia

Gerona - Girona

Comunidad

Cataluña

Habt. / Ine 2005

194

 

Ayuntamiento

Dirección

C/de la Plaça, 2

Código postal

17754

Teléfono

972 563 082

Fax

972 563 082

Oficina Turismo

Contactar con telf. citado

Web Oficial

Rabós

Web de Interés

Dades e informaciò de Rabós d´empordà

E-mail municipio

rabos@ddgi.cat
 

El terme municipal de Rabós, que comprèn un territori de 45,06 km², s'estén pels vessants meridionals de la serra de l'Albera, la carena de la qual, ratlla fronterera amb França des del segle XVII, fa de límit septentrional del municipi amb el de Banyuls de la Marenda, del Vallespir, des del coll i el pla de les Eres (694 m), a ponent, fins al coll del Teixó i el puig de les Barbes del Boc (742 m), a llevant.

El terme municipal de Rabós, que comprèn un territori de 45,06 km², s'estén pels vessants meridionals de la serra de l'Albera, la carena de la qual, ratlla fronterera amb França des del segle XVII


 


El municipi comprèn, a més, els pobles de Delfià, Sant Quirc de Colera i el despoblat de Sitjar

El poble de Rabós d'Empordà forma un nucli habitat compacte, aglevat a la vora de l'església parroquial. Als peus del turó, a llevant del poble, l'Orlina passa afondalat i és travessat per un pont d'un sol arc.

Foto de Sant Julià de Rabos i el poble

Les cases del poble formen un notable conjunt d'arquitectura netament popular, dels segles XVII al XIX. Els carrers són estrets i curts, de traçat irregular i força costeruts, i molts conserven l'antic empedrat de còdols. El nucli urbà presenta una sèrie de teulades a diferent nivell.

Llocs d´interès:

Sant Quirze por Ainhoa

Monestir de Sant Quirze de Colera. Segle X  té els seus orígens, segons la tradició, cap a finals del segle VIII. Els germans Libenci i Assenari amb la seva família, servents i altres homes van fundar el cenobi, essent Libenci el primer abat.



-Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera
-Església parroquial de Sant Juliá de Rabós. Romànica amb la data de 1313 en la porta de ponent.
-Església de Santa Maria de Colera Segle XII
-Església de San Roman de Delfià Segle XI
-Menhir del Mas Roquer
-Dolmen de la Coma de Felis
-Dolmen de les Comes Llobes dels Pils
-Dolmen del Solar d'en Gibert
-Dolmen de Dofines
-Monestir de Sant Quirze de Colera. Segle X

El Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera està situat al nord-est de la comarca de l’Alt Empordà, a l'àrea de la serra de l'Albera compresa en els termes municipals de la Jonquera, Espolla i Rabós.

Absis de Sant Quirze

Monestir de Sant Quirze de Colera. Segle X encara conserva part de la seva volta de canó. Es tracta de l'absis dret de la basílica pre-romànica, de planta rectangular i en el que s'obre una petita finestra en el seu mur est.  Aquest absis es comunicava amb l'absis central mitjançant un petit arc de mig punt, avui parcialment cegat


 

 

 

 


Està constituït per dos sectors ben diferenciats: un d'occidental, el de Requesens-Baussitges, i un altre d'oriental, el de Sant Quirze de Colera-Balmeta, separats per l'àrea del coll de Banyuls.

Els trams més interessants del riu Orlina són els que hi ha entre els termes municipals de Rabós i Espolla, ja que passa per uns paratges de gran bellesa i en certa manera, engorjat. El pas pel poble de Rabós, que s'ha aprofitat del riu per construir les cases amb còdols i les nombroses fonts que hi ha en aquest municipi, és interessant per l'alt i interessant pont de pedra que travessa el riu en aquesta població; malgrat l'alçada en alguna ocasió les riuades s'han endut les baranes.

Paisatge de L´Albera a Rabòs por Ainhoa

El Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera està situat al nord-est de la comarca de l’Alt Empordà, a l'àrea de la serra de l'Albera compresa en els termes municipals de la Jonquera, Espolla i Rabós.



 

 

 

La festa major de la població s'escau el 7 de gener, diada de Sant Julià, mentre que la festa petita es fa per Sant Isidre, el 15 i 16 de maig.

Els veïns de Rabós viuen principalment de l’agricultura, hi ha forces vinyes i olivars ben treballats. Només d’arribar al poble es veu l’edifici de la cooperativa que distribueix, a part de diferents tipus de vi, un apreciat moscatell, aromàtic i ben constituït. El celler fou fundat l’any 1961 i s’obre els dissabtes tot el dia i els diumenges al matí.(mas informacion,ftes i fotos ver links de la ficha)
 

buscador google
Licencia de Creative Commons Licencia Gnu Sosua