GERONA - GIRONA

Datos del Pueblo

La Vall d'en Bas

Pueblo

La Vall d´en Bas

Municipio

La Vall d´ en Bas / Comarcas: Garrotxa

Provincia

Gerona - Girona

Comunidad

Cataluña

Habt. / Ine 2005

2735

 

Ayuntamiento

Dirección

C/ Sant Esteve,3

Código postal

17176

Teléfono

972 69 02 25

Fax

972 69 03 26

Oficina Turismo

972 69 21 77

Web Oficial

La Vall d'en Bas

Web de Interés

Les Poblacions de La Vall d´en Bas

E-mail municipio

turisme@vallbas.cat
 

El municipi de la Vall d'en Bas, conforma una unitat geogràfica i paisatgística de primer ordre. Serrats, carenes encinglerades com les de Cabrera dels Llancers, de Freixaneda o el Puigsacalm, envolten prats i boscos de faigs, alzines i roures fins arribar a la plana d'en Bas. Una plana que posseeix un dels sòls més fèrtils de Catalunya. Mentrestant, una munió de rieres i rierols solquen la plana abocant les seves aigües al riu Fluvià, després que aquest s'hagi format en saltar dels cims de Falgars.

Es troba situat a la capçalera del riu Fluvià, voltat per les serres del Corb, de Sant Miquel, de Llancers i pel Puigsacalm (1515 m).Castanyers, roures, alzines i fagedes són els principals arbres que es troben en el seu territori.El Puigsacalm és una muntanya de 1.513 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas a la Garrotxa.Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic

El Puigsacalm és una muntanya de 1.513 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas a la Garrotxa.Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic

Puigsacalm

El municipi de la Vall d'en Bas es va crear l'any 1968 per la fusió dels antics municipis de Sant Esteve d'en Bas, Sant Privat d'en Bas, Joanetes i la Pinya.

L'antic municipi de Sant Privat d'en Bas, situat al sud-oest d'Olot, ocupava una superfície de 32,68 km² i comprenia, a més de la vila del Mallol, cap de l'antic municipi, el poble de Puigpardines, els veïnats de Cirera i Pocafarina del Mallol, els santuaris d'Olletes i de Santa Magdalena del Mont, l'església de Sant Antoni de Puigpardines i la masia i el bosc de Verntallat.
El municipi de Sant Privat d'en Bas el 1937 canvià el seu nom pel de Puigsacalm.

El municipi de la Vall d'en Bas es va crear l'any 1968 per la fusió dels antics municipis de Sant Esteve d'en Bas, Sant Privat d'en Bas, Joanetes i la Pinya

La Vall d´en Bas

L'antic municipi de Sant Esteve d'en Bas, situat al sector sud-oriental de la plana d'en Bas, de 22,85 km², comprenia a part el poble de Sant Esteve d'en Bas, que era l'antic cap, el poble dels Hostalets d'en Bas, el veïnat de Vilallonga, l'església de Sant Quintí d'en Bas i el despoblat de Murrià.

L'antic municipi de Joanetes ocupava una extensió de 25,98 km² al sector muntanyós que separa la plana d'en Bas de les valls de Vidrà (Ripollès) i de Torelló (Osona). Comprèn el poble de Joanetes, el veïnat de Can Trona i l'antic terme de Falgars d'en Bas, situat a la part meridional del terme, que inclou la parròquia de Sant Pere de Falgars.

L'antic municipi de la Pinya, de 8,98 km² d'extensió, el més septentrional dels que formen la nova entitat, situat a ponent de la ciutat d'Olot, comprenia els pobles de la Pinya i de Sant Joan dels Balbs.

Indrets del terme:

Sant Privat d'en Bas
El Mallol
Puigpardines i Cirera
Els santuaris de la Mare de Déu de les Olletes i de Santa Magdalena del Mont
El mas de Verntallat
Sant Esteve d'en Bas
Castelló d'en Bas
Els Hostalets d'en Bas, Sant Quintí d'en Bas, Vilallonga i Murrià
Les masies de Sant Esteve d'en Bas
Joanetes i Can Trona
Sant Pere de Falgars
La Pinya
Sant Joan dels Balbs

L'església de Santa Maria de Puigpardines, que en altre temps fou monestir, té el seu orígen el segle XII, del qual es conserva encara l'antiga portalada romànica,

Santa Maria de Puigpardines

L'església de Santa Maria de Puigpardines, que en altre temps fou monestir, té el seu orígen el segle XII, del qual es conserva encara l'antiga portalada romànica, situada a la part posterior de l'actual església, amb dues columnes i els corresponents capitells.

A l'interior s'hi troba una notable pica baptismal d'immersió, úniques i rellevants restes del romànic que s'hi conserven.

Rutas a peu i en bici:

Ruta I - De Sant Esteve als Hostalets -
Ruta II - De la Pinya a Sant Joan dels Balbs-
Ruta III - El Mallol -
Ruta IV - D'Hostalets a Sant Miquel de Castelló -
Ruta V - Racó del Grau -
Ruta VI - Falgars -
Ruta VII - De la Pinya a Sant Valentí -
Ruta VIII - Salt del Sallent -
Ruta IX - Salt del Roure -
Ruta X - De Puigpardines a Sant Antoni
Ruta XI - De Sant Esteve a Coll de Bas -
Ruta XII - Puigsacalm -

L'economia de La Vall d'en Bas és l'agricultura majorment de secà i especialment de blat de moro, el regadiu consta de fruites i hortalisses. Ramaderia bovina, ovina i porcina amb indústria relacionada d'embotits. Té un gran turisme residencial

La Lletissonada, una marxa que any rere any, recorre les muntanyes, serres, carenes i valls que configuren el paisatge únic de la Vall d'en Bas.

Riu Gurn a la Vall d'en Bas

Grup Excursionista, Cultural i Alpinista o GECA es va fundar l'any 1985 convertintse en l'entitat excursionista amb més dinamisme de la comarca de la Garrotxa, i en molt poc temps es va convertir en una entitat de referència per a molts centres excursionistes catalans.

La Lletissonada, una marxa que any rere any, recorre les muntanyes, serres, carenes i valls que configuren el paisatge únic de la Vall d'en Bas. I amb el temps, la Lletissonada s'ha convertit en un altre dels referents turístics del municipi, aportant cada vegada més participants, no tant sols de la comarca de la Garrotxa, si no de tot Catalunya, i fins i tot de fora. Gràcies a la Lletissonada, cada any, centenars de persones aprenen a estimar una mica més la natura i el país.(ftes i fotos ver links de la ficha)

buscador google
Licencia de Creative Commons Licencia Gnu Sosua