GERONA - GIRONA

Datos del Pueblo

La Bisbal D´Emporda

Pueblo

La Bisbal d´Emporda

Municipio

La Bisbal d´Emporda / Comarcas: Baix Empordà

Provincia

Gerona - Girona

Comunidad

Cataluña

Habt. / Ine 2008

10173

 

Ayuntamiento

Dirección

Plaça del Castell s/n

Código postal

17.100

Teléfono

972 640 975

Fax

972 640 976

Oficina Turismo

972 642 593

Web Oficial

La Bisbal D´Emporda

Web de Interés

la Bisbal d'Empordà, capital de la ceramica

E-mail municipio

Mail
 

La Bisbal és el centre geogràfic del Baix Empordà, comarca situada al nord est de la península Ibèrica, separada del Pirineu només per la comarca de l'Alt Empordà i limitant a l'est amb el mar Mediterrani.

Situacio

La Bisbal és el centre geogràfic del Baix Empordà, comarca situada al nord est de la península Ibèrica, separada del Pirineu només per la comarca de l'Alt Empordà i limitant a l'est amb el mar Mediterrani.

El municipi es troba a la plana de l'Empordà, adjacent al massís de les Gavarres i regat pel riu Daró.

Comprèn, a més de la ciutat de la Bisbal, el veïnat del Vilar, el poble de Sant Pol de la Bisbal i el poble de Castell d'Empordà. El poble de Fonteta, uns 2 km al SE de la ciutat, formà part del municipi fins al segon terç del segle XIX, que s'independitzà; actualment és incorporat a Vulpellac.

El conjunt urbanístic més interessant de la ciutat són les Voltes, cases porticades al llarg del costat N de la carretera de Girona, projectat per l'arquitecte Martí Sureda i Deulovol, autor d'obres públiques d'un gran interès a la província de Girona. Les Voltes, un dels principals signes d'identitat de la Bisbal

Postal de La Bisbal d´Empordà

Per al seu origen caldria remuntar-se a la vil·la romana de Fontanetum. Posteriorment s'anomenà Fontanet fins que rebé el seu nom actual de La Bisbal, ja esmentat el 1019, després de la seva cessió al bisbe de Girona durant el domini carolingi.

Antigament, l'antic terme de Castell d'Empordà s'anomenava Llaneres, topònim que fou substituït pel de Castell d'Empordà, que en origen s'havia donat a la fortalesa que féu aixecar el comte d'Empúries a la fi del segle XIII. El nom de Llaneres designa ara, només, el planell on hi ha l'església parroquial. Castell d'Empordà fou, primerament, nom de la fortalesa, més tard de la població que s'hi arredossà i, finalment, el que adoptà tot el municipi.

La ciutat conserva un interessant nucli de carrers estrets, amb nombrosos edificis i elements arquitectònics dignes de ser visitats.

L’edifici més emblemàtic i significatiu és el seu castell palau, veritable joia del romànic civil català. Bastit pels bisbes de Girona a finals del segle XI, l’edifici –que consta de planta baixa, pis i una torre– va ser objecte de diverses reformes entre els segles XV i XVIII.

Altres elements patrimonials remarcables són el carrer del Call (barri jueu), carreró estret i fosc en forma de ziga-zaga; l’església de Santa Maria (1701-1757), edifici de grans dimensions d’una sola nau amb capelles laterals i d’estil barroc; l’església de la Pietat (1788) i la monumental reixa i porta de ferro forjat de l’església del Dolors (1750), totes dues d’un vistós barroquisme, i el pont Vell (1606), el més antic del tres ponts sobre el Daró.

Vers el 1880 es formà el Passeig, paral·lel a la riba esquerra del Daró, que actualment, plantat de plàtans, és, juntament amb les Voltes, l'espai urbà més concorregut i agradable de la població.

El Passeig

Vers el 1880 es formà el Passeig, paral·lel a la riba esquerra del Daró, que actualment, plantat de plàtans, és, juntament amb les Voltes, l'espai urbà més concorregut i agradable de la població. Des de la fi del segle XIX fins al primer terç del segle XX s'hi construïren diversos edificis de serveis públics i, també al tombant de segle, va créixer el raval de la carretera de Calonge.

El conjunt urbanístic més interessant de la ciutat són les Voltes, cases porticades al llarg del costat N de la carretera de Girona, projectat per l'arquitecte Martí Sureda i Deulovol, autor d'obres públiques d'un gran interès a la província de Girona. Les Voltes, un dels principals signes d'identitat de la Bisbal, restaren inacabades i l'últim tram és de construcció més recent.

La ceràmica és i ha estat una de les principals activitats econòmiques de la població, almenys des del segle XVIII (la primera notícia documental que dóna raó de l'ofici de terrisser a la Bisbal data del 1511). Artesà, creador, artista, gairebé un alquimista, el ceramista de la Bisbal és moltes vegades el darrer esglaó d'una família amb generacions dedicades al vell treball de donar forma a l'argila.

Tienda de Ceràmica

La ceràmica és i ha estat una de les principals activitats econòmiques de la població, almenys des del segle XVIII (la primera notícia documental que dóna raó de l'ofici de terrisser a la Bisbal data del 1511). Artesà, creador, artista, gairebé un alquimista, el ceramista de la Bisbal és moltes vegades el darrer esglaó d'una família amb generacions dedicades al vell treball de donar forma a l'argila. Formes utilitàries, artístiques, experimentals, artesanes o industrials, es pot trobar de tot en la llarga història ceràmica de la Bisbal.

A ambdós costats del carrer de l’Aigüeta, que travessa la població, s’acumula una gran quantitat de botigues, sales d’exposició i tallers de ceràmica artesana on podreu adquirir qualsevol tipus de producte fet d’aquest element. Cada dos anys, al mes d’octubre, se celebra la Fira de Ceràmica Artesana i Industrial de la Bisbal. Si voleu aprofundir els vostres coneixements sobre aquesta artesania i sobre la seva evolució a la ciutat, no deixeu de visitar el Museu Terracota.

Terracotta Museu de terrissa i ceràmica industrial de la Bisbal té com a finalitat conservar i difondre el patrimoni científic, tècnic i industrial de la ceràmica bisbalenca´Tel: 972 64 20 67
Fax: 972 64 69 25

Les celebracions més importants de la població són la festa de Sant Antoni Abat, que s'escau el diumenge després del 17 de gener, i inclou una cercavila i una exhibició de cavalls; la festa de Sant Pol, el 26 de juliol, i la festa major de l'Assumpta el 15 d'agost. Quant a aplecs, destaca l'aplec de Sant Baldiri, a l'ermita de Santa Llúcia de l'Arboç, recuperat els darrers anys i que es fa el 25 de maig; el popular aplec de la Sardana, que s'escau el segon diumenge de juny, i l'aplec del Remei, a Castell d'Empordà el segon diumenge d'octubre. (ftes i fotos ver links de la ficha)