Datos del Pueblo |
La Bisbal D´Emporda |
Pueblo |
La Bisbal d´Emporda |
Municipio |
La Bisbal d´Emporda / Comarcas: Baix Empordà |
Provincia |
Gerona - Girona |
Comunidad |
Cataluña |
Habt. / Ine 2008 |
10173 |
|
Ayuntamiento |
Dirección |
Plaça del Castell s/n |
Código postal |
17.100 |
Teléfono |
972 640 975 |
Fax |
972 640 976 |
Oficina Turismo |
972 642 593 |
Web Oficial |
La Bisbal D´Emporda |
Web de Interés |
la Bisbal d'Empordà, capital de la ceramica |
E-mail municipio |
|
La Bisbal és el centre geogràfic del Baix Empordà, comarca
situada al nord est de la península Ibèrica, separada del Pirineu només per la
comarca de l'Alt Empordà i limitant a l'est amb el mar Mediterrani.
El municipi es troba a la plana de l'Empordà, adjacent al massís de les Gavarres
i regat pel riu Daró.
Comprèn, a més de la ciutat de la Bisbal, el veïnat del Vilar, el poble de Sant
Pol de la Bisbal i el poble de Castell d'Empordà. El poble de Fonteta, uns 2 km
al SE de la ciutat, formà part del municipi fins al segon terç del segle XIX,
que s'independitzà; actualment és incorporat a Vulpellac.
Per al seu origen caldria remuntar-se a la vil·la romana
de Fontanetum. Posteriorment s'anomenà Fontanet fins que rebé el seu nom actual
de La Bisbal, ja esmentat el 1019, després de la seva cessió al bisbe de Girona
durant el domini carolingi.
Antigament, l'antic terme de Castell d'Empordà s'anomenava Llaneres, topònim que
fou substituït pel de Castell d'Empordà, que en origen s'havia donat a la
fortalesa que féu aixecar el comte d'Empúries a la fi del segle XIII. El nom de
Llaneres designa ara, només, el planell on hi ha l'església parroquial. Castell
d'Empordà fou, primerament, nom de la fortalesa, més tard de la població que
s'hi arredossà i, finalment, el que adoptà tot el municipi.
La ciutat conserva un interessant nucli de carrers estrets, amb nombrosos
edificis i elements arquitectònics dignes de ser visitats.
L’edifici més emblemàtic i significatiu és el seu castell palau, veritable joia
del romànic civil català. Bastit pels bisbes de Girona a finals del segle XI,
l’edifici –que consta de planta baixa, pis i una torre– va ser objecte de
diverses reformes entre els segles XV i XVIII.
Altres elements patrimonials remarcables són el carrer del Call (barri jueu),
carreró estret i fosc en forma de ziga-zaga; l’església de Santa Maria
(1701-1757), edifici de grans dimensions d’una sola nau amb capelles laterals i
d’estil barroc; l’església de la Pietat (1788) i la monumental reixa i porta de
ferro forjat de l’església del Dolors (1750), totes dues d’un vistós barroquisme,
i el pont Vell (1606), el més antic del tres ponts sobre el Daró.
Vers el 1880 es formà el Passeig, paral·lel a la riba
esquerra del Daró, que actualment, plantat de plàtans, és, juntament amb les
Voltes, l'espai urbà més concorregut i agradable de la població. Des de la fi
del segle XIX fins al primer terç del segle XX s'hi construïren diversos
edificis de serveis públics i, també al tombant de segle, va créixer el raval de
la carretera de Calonge.
El conjunt urbanístic més interessant de la ciutat són les Voltes, cases
porticades al llarg del costat N de la carretera de Girona, projectat per
l'arquitecte Martí Sureda i Deulovol, autor d'obres públiques d'un gran interès
a la província de Girona. Les Voltes, un dels principals signes d'identitat de
la Bisbal, restaren inacabades i l'últim tram és de construcció més recent.
La ceràmica és i ha estat una de les principals activitats econòmiques de la població, almenys des del segle XVIII (la primera notícia documental que dóna raó de l'ofici de terrisser a la Bisbal data del 1511). Artesà, creador, artista, gairebé un alquimista, el ceramista de la Bisbal és moltes vegades el darrer esglaó d'una família amb generacions dedicades al vell treball de donar forma a l'argila. Formes utilitàries, artístiques, experimentals, artesanes o industrials, es pot trobar de tot en la llarga història ceràmica de la Bisbal.
A ambdós costats del carrer de l’Aigüeta, que travessa la
població, s’acumula una gran quantitat de botigues, sales d’exposició i tallers
de ceràmica artesana on podreu adquirir qualsevol tipus de producte fet d’aquest
element. Cada dos anys, al mes d’octubre, se celebra la Fira de
Ceràmica Artesana i Industrial de la Bisbal. Si voleu aprofundir els
vostres coneixements sobre aquesta artesania i sobre la seva evolució a la
ciutat, no deixeu de visitar el Museu Terracota.
Terracotta Museu de terrissa i ceràmica industrial de la Bisbal té com a
finalitat conservar i difondre el patrimoni científic, tècnic i industrial de la
ceràmica bisbalenca´Tel: 972 64 20 67
Fax: 972 64 69 25
Les celebracions més importants de la població són la festa de Sant Antoni Abat, que s'escau el diumenge després del 17 de gener, i inclou una cercavila i una exhibició de cavalls; la festa de Sant Pol, el 26 de juliol, i la festa major de l'Assumpta el 15 d'agost. Quant a aplecs, destaca l'aplec de Sant Baldiri, a l'ermita de Santa Llúcia de l'Arboç, recuperat els darrers anys i que es fa el 25 de maig; el popular aplec de la Sardana, que s'escau el segon diumenge de juny, i l'aplec del Remei, a Castell d'Empordà el segon diumenge d'octubre. (ftes i fotos ver links de la ficha)
include ("../../footer.php"); ?>