GERONA - GIRONA

Datos del Pueblo

Garrigas

Pueblo

Garrigàs

Municipio

Garrigàs / Comarcas: Alt Empordà

Provincia

Gerona - Girona

Comunidad

Cataluña

Habt. / Ine 2005

395

 

Ayuntamiento

Dirección

Plaça Ajuntament, 2

Código postal

17476

Teléfono

972 56 80 83

Fax

972 56 80 83

Oficina Turismo

Contactar con telf. citado

Web Oficial

Garrigas

Web de Interés

Informacio general de Garrigàs

E-mail municipio

secretaria@ajuntamentdegarrigas.cat
 

 

Garrigàs forma part de la comarca de l'Alt Empordà, província de Girona. El terme municipal té una extensió de 19 km2 i 101 m d'altitud.

Els límits del terme municipal són al nord amb Vilamalla, a l'est amb Siurana, Palau de Santa Eulàlia i Sant Mori, al sud amb Vilaür i a l'oest amb Bàscara, Pontós i Borrassà. Té agregats els nuclis d'Arenys d'Empordà, Ermedàs, Tonyà i Vilajoan.

Tots els llocs del municipi pertanyien a la baronia de Siurana d'Empordà. El territori pertangué al comtat d'Empúries. A la fi del segle XVII formava part de la batllia reial de Siurana. El 1195 hi ha notícia d'un cavaller de nom Guillem de Garrigàs. L'església parroquial de Sant Miquel de Garrigàs és documentada els anys 1279 i 1280

El poble de Garrigàs, on hi ha la casa del comú, és al sector septentrional del terme. Forma un nucli agrupat al cim d'un pujol, a 101 m d'altitud, amb carrerons estrets i moltes raconades, sense un urbanisme definit. Les cases, de dues i tres plantes, són dels segles XVII, XVIII i XIX

Garrigas: Sant Miquel és una església romànica del segle XII, d'una nau amb absis semicircular, construïda amb carreuada. L'estat de conservació de l'església és satisfactori

Sant Miquel de Garrigàs

Entidades de población

Arenys d'Empordà
Con iglesia de Sant Sadurní de origen románico del siglo XI y castillo.

Ermedàs
Iglesia de Santa María de Ermedàs, románica de los siglos X-XI, y yacimientos con restos de la época pre-romana.

Tonyà
Ermita de Santa Lucía de los siglos XVII y XVIII.

Vilajoan
Castillo de época medieval y la iglesia románica de Santa María documentada del año 1093.

Popularment es considera que els plats típics d'aquest municipi són el "platillo" d'ànec, el farcit de pomes i, sobretot, la botifarra dolça.

Antigament, per l'aplec de Santa Llúcia de Tonyà, els romeus que hi acudien recollien farigola, romaní i herbes aromàtiques, en feien una gran foguera i la mantenien encesa davant l'ermita durant tot el dia. Es tractava de perfumar-se amb l'olorós fum que desprenia la foguera, perquè d'aquesta manera, segons creença popular, s'enfortia la vista i la santa els guardaria i protegiria del mal d'ulls.(ftes i fotos ver links de la ficha)

buscador google
Licencia de Creative Commons Licencia Gnu Sosua