GERONA - GIRONA

Datos del Pueblo

El Port De La Selva

Pueblo

el Port de la Selva

Municipio

el Port de La Selva / Comarcas: Alt Empordà

Provincia

Gerona - Girona

Comunidad

Cataluña

Habt. / Ine 2005

1029

 

Ayuntamiento

Dirección

c/ del Mar, 1

Código postal

17489

Teléfono

972 387 025

Fax

972 387 413

Oficina Turismo

Contactar con telf. citado

Web Oficial

El Port De La Selva

Web de Interés

Informacio del Port de la Selva

E-mail municipio

turisme@portdelaselva.net
 

El Port de la Selva de nit

El Port de la Selva és un municipi català, situat a l'extrem NE de l'Estat Espanyol. Administrativament pertany a la província de Girona, comarca de l'Alt Empordà.

 

El Port de la Selva és un municipi català, situat a l'extrem NE de l'Estat Espanyol. Administrativament pertany a la província de Girona, comarca de l'Alt Empordà. El terme municipal ocupa una extensió de 41,49 Km2 al nord del del Cap de Creus, a la Costa Brava. S'estén des del rec d'en Feliu a la cala de Galladera seguint la costa, i per l'interior limita amb els termes de la Selva de Mar, Llançà, Vilajuïga, Pau, Palau-saverdera, Roses i Cadaqués.

La Serra de Rodes, contrafort dels Pirineus i on s'assenta la nostra vila, es va formar pels plegaments de l'era primària i està constituida tant per roques metamòrfiques, com filonianes i plutòniques. La seva morfologia mostra unes costes escarpades resultants de l'acció erosiva del mar i vent, amb abundants valls fluvials inundades pel mar que originen una costa articulada amb abundants cales pintoresques, caps elevats i promontoris abruptes, així com diverses illes que s'eleven per sobre d'una plataforma d'abrasió poc extensa.

El Port de la Selva de dia

Port de la Selva: El terme municipal ocupa una extensió de 41,49 Km2 al nord del del Cap de Creus, a la Costa Brava. S'estén des del rec d'en Feliu a la cala de Galladera seguint la costa, i per l'interior limita amb els termes de la Selva de Mar, Llançà, Vilajuïga, Pau, Palau-saverdera, Roses i Cadaqués.

 

 

 

Dintre d'aquest entorn trobem una gran riquesa de paisatges on es combinen la blavor del Mediterrani, la verdor de les vinyes i, aixecant-se arran de mar, muntanyes esculpides pel pas del temps...

Comprèn la vila del Port de la Selva, cap del municipi, a la riba de llevant de la badia del mateix nom, el petit poble de la Vall de Santa Creu, l'antic poble de Santa Creu de Rodes, amb l'antiga església i santuari de Santa Helena, les ruïnes imponents del monestir de Sant Pere de Rodes i les restes del castell de Sant Salvador de Verdera, a més d'algunes urbanitzacions residencials.

Patrimoni d'interès històrico-artístic:

Església de la Mare de Déu de les Neus
Ajuntament
Cafè Espanya
La Tina del Port
Pòsit de pescadors
Moll d'en Balleu
Banyeres dels Monjos
Oratori de la Mare de Déu de Lourdes
Sant Baldiri de Taballera

Sant Baldiri de Tavellera fou una cel·la monàstica situada al terme municipal del Port de la Selva que depenia del monestir benedictí de Sant Pere de Rodes. Actualment només queden les restes d'un edifici del segle XVIII i no hi ha restes de l'edat mitjana.

 


Sepulcre de les Mores Altes
Mas Ventós
Restes de Santa Creu de Rodes
Ermita de Santa Helena
Sant Pere de Rodes
Castell de Sant Salvador de Verdera
Vall de Santa Creu
Sant Fruitós de la Vall
Molí i forn de Canavall
Molí d'en Payret

 

 

Sant Baldiri de Taballera

formant un suggestiu conjunt d'arquitectura popular presidit per la blanca església, amb cases blanques cobertes de teules torrades, quelcom desvirtuat ara per les noves construccions. Les cases més pròximes a la mar s'arrengleren vora el moll d'en Balleu, que forma una llarga riba prop la qual hi ha el Pòsit de Pescadors, l'Hotel del Comerç, els cafès i tavernes, les botigues, i en la qual sobresurt el promontori de la Timba.

El Pont Vell es troba en el camí vell que comunicava la Selva de Mar amb el camí que pujava per la Costa de l'Oratori, cap als masos de la muntanya de Sant Baldiri i arribava a Cadaqués. Passava per sobre de la ribera de Rubiés, fins que va variar el seu curs i el pont va quedar en desús.

Port de la Selva: L'origen d'aquest pont és desconegut, per la seva arquitectura i el seu parament se li atribueix un origen medieval

El Pont Vell

L'origen d'aquest pont és desconegut, per la seva arquitectura i el seu parament se li atribueix un origen medieval

Altres indrets del terme

La Vall de Santa Creu
El poble de Santa Creu de Rodes
El monestir de Sant Pere de Rodes
El castell de Verdera
La capella de Sant Baldiri de Tavellera
Les restes arqueològiques

Club nautic

El Club Nàutic Port de la Selva està situat a la localitat del Port de la Selva, típica vila marinera que ha crescut a l'empara del seu port natural.

 

El Club Nàutic Port de la Selva està situat a la localitat del Port de la Selva, típica vila marinera que ha crescut a l'empara del seu port natural. Destaquen les seves cases blanques, que tant juntes unes de les altres sembla que busquin l'abric de la Tramuntana i que són una excel·lent mostra de l'arquitectura popular, contrastant amb el blau intens del mar, i amb l'extraordinària bellesa paisatgística de les seves muntanyes, on el verd de les vinyes conjuguen amb el gris platejat de les oliveres. No es de sorprendre que prestigiosos pintors i escriptors del país, hagin expressat arreu l'esplendor de la zona en la que busquen la solitud d'aquests paratges pel descans i la inspiració.

El Port de la Selva, disfruta d'una gran riquesa monumental, herència del seu passat. Molt a prop, en la muntanya Verdera, s'aixeca la impressionant monestir de Sant Pere de Rodes, joia de l'art romàntic, reconegut a nivell internacional. En el cim de la muntanya de Verdera hi ha les restes del vell castell de Sant Salvador, des d'on es pot contemplar una amplia panoràmica de l'Empordà i del Cap de Crus.

------------------

El monestir de Sant Pere de Rodes fou una abadia benedictina de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà).El monestir fou construït al vessant N de la muntanya de Verdera, en un replà per sota del castell de Verdera, que li donà protecció. Des de les ruïnes de l'antic cenobi es gaudeix d'una vista excepcional sobre tot el sector de costa situat al N del cap de Creus, en particular les badies del Port de la Selva i de Llançà.

Conjunt monumental de Sant Pere de Rodes

Sant Pere de Rodes:

Dels elements que formen el conjunt, trobem, en primer lloc, l'església, que es dreça a la banda nord del conjunt arquitectònic, en un nivell quelcom inferior a la resta de les edificacions.

A migdia de la basílica hi ha el claustre, i al seu entorn les principals dependències del cenobi: la sala capitular, l'arxiu i la biblioteca, el refectori i la cuina i el dormitori. A llevant del claustre i de l'església hi ha una complexa amalgama constructiva que correspon, en una bona part, a les restes de les cases que habitaven els monjos dispensats, per llur nissaga o propietats, de moltes obligacions de la vida comunitària.

A la planta baixa d'aquest lloc es troben els amples cellers del monestir. A l'extrem septentrional, al NE de l'església, es drecen els vestigis, quelcom restaurats, del palau abacial. Vers el migdia i al SE, a la vora d'un pati enlairat i d'uns porxos, hi ha altres construccions que devien ser també habitacions o residències de monjos. Aquest sector dóna a l'horta i al jardí, situats en un nivell inferior, protegits per grossos murs de contenció.

Claustro del siglo XII

El origen del monasterio está envuelto de leyendas, que unidas a los interrogantes arqueológicos e históricos, hace que el lugar tenga un cierto aire de misterio. Estas leyendas hablan del cuerpo, o de las reliquias, de San Pedro y de otros santos, depositadas en este lugar.

 

 

 

A ponent, enfront de la façana exterior de les dependències de l'ala meridional del claustre, hi ha una espaiosa plaça rectangular, que devia servir de pati d'armes. A cada extrem d'aquesta façana es drecen unes torres altes i ferrenyes: la torre mestra i el campanar, bastit al costat de l'església. Al nord d'aquest pati n'hi ha un altre de més reduït, situat a un nivell força més baix, que es troba davant el pòrtic i la galilea, que precedeix la portalada principal de l'església. Tots dos patis resten tancats a ponent i a migdia per diferents murs i edificacions. Al centre de les construccions de ponent hi ha l'entrada principal al recinte monàstic, que és un passadís cobert amb volta. A migdia de l'entrada hi ha l'edifici que hom creu destinat a cel·les dels servents o criats en la part superior, i a caserna o allotjaments ocasionals en la inferior.

A l'altra banda de l'entrada i en tot el costat meridional del pati hi ha les ruïnes de diferents estances que podrien haver estat la presó, magatzems o graners, forns, cavallerisses, etc.

l' església monàstica: un edifici de tres naus, la central amb volta de canó i de gran altura, contrarestada per estretes naus laterals amb voltes de quart de cercle. Les naus són separades per pilars massissos, reforçats per columnes adossades, sobre un alt basament, amb dos registres sobreposats, amb capitells ornats d'entrellaçaments i formes vegetals que recullen els arcs torals. L'església és dotada d'un transsepte amb dues absidioles molt aprofundides i un gran absis central, amb un sector carrat al fons, amb cripta a sota i una girola amb pilars alternats per columnes geminades.....

---------------------------------------

El conjunto se construye en terrazas, dada su ubicación. El claustro del siglo XII es la parte central del conjunto. En torno a él se distribuyen el resto de construcciones. La Iglesia, consagrada en el año 1022, es el máximo exponente del grupo arquitectónico. De estilo románico sin comparación con las corrientes de su tiempo, aunque sugerente de la arquitectura tardorromana. Tiene planta de cruz latina con tres naves con bóveda de cañón, que son delimitadas por una doble columnata con capiteles de influencia corintia. La doble columnata descansa sobre un alto zócalo y en los laterales, unas columnas adosadas aguantan los arcos de medio punto que separan las naves. Las columnas adosadas a los pilares proceden de alguna construcción romana anterior.

La nave central es espléndida y de gran dimensión, con un deambulatorio en el ábside, que parece continuarse por las dos naves laterales. Bajo el ábside se encuentra la cripta.

Esta iglesia sintetiza con originalidad una serie de corrientes arquitectónicas anteriores, como la carolingia, el prerrománico y las construcciones romanas, por todo ello es considerada uno de los principales exponentes del románico en Cataluña.

interior de la iglesia de Sant Pere

La Iglesia de sant pere de rodes, consagrada en el año 1022, es el máximo exponente del grupo arquitectónico. De estilo románico sin comparación con las corrientes de su tiempo, aunque sugerente de la arquitectura tardorromana.

 

En la fachada de poniente del monasterio se alza el campanario del siglo XII, de planta cuadrada y de influencias lombardas del siglo anterior. A su lado una torre de defensa, o del homenaje, que probablemente se inició en el siglo X pasando posteriormente por un largo proceso de construcción y reformas.

Escultura de los capiteles asignada al inicio del siglo XI, concretamente alrededor de la consagración del año 1022. La temática de los capiteles se puede dividir en dos grupos:

Capiteles de estilo corintio: estos capiteles aparecen generalmente en el primer orden, soportando la base para el arco toral de la bóveda de cañón de la nave central y sus hojas se distribuyen en 2 o en tres niveles, según el capitel. Toda decoración de esta estilística procede, según algunos autores de algún tipo de movimiento o pervivencia tardo-romana , o según alguno otros, como una estilística de tipo califal.
Capiteles con decoración de cintas entrelazadas: en este caso, se suelen situar como apoyo de los arcos fajones divisorios entre naves, y como segundo orden para soporte de arcos torales de la bóveda de cañón, sobre los de estilo corintio antes mencionados. La belleza particular de estos capiteles se suma a su singularidad y rareza en tierras catalanas, donde no son nada comunes. Su origen o inspiración proviene posiblemente de las ornamentaciones carolingias utilizadas en zonas meridionales, como por ejemplo en Santa María de Arles, donde también aparecen este tipo de capiteles.

El campanario queda adosado en el extremo occidental del muro sur de la iglesia, aunque fuera de su planta. Se trata de una construcción cuadrada, con tres pisos de ventanales y una coronación recta, con un total de unos 27 metros de altura. En cada muro de la torre aparecen un par de ventanales en cada piso, los dos inferiores sencillas con arco de medio punto y sin decoración y la última con un par de ventanas gemelas adosadas, con arquillos de medio punto, columnillas cilíndricas y capiteles trapezoidales. Sobre los ventanales mas elevados, aparece una cenefa con decoración de dientes de sierra sobre una fila de arcuaciones ciegas de estilo lombardo. Por encima, ya en la coronación del paramento, separada del las partes inferiores por una cornisa de perfil cóncavo, tres grandes ventanas circulares a modo de ojo de buey, sobre los que de nuevo se repiten las arcuaciones y los dientes de sierra...

Se trata de una pieza de forma rectangular ligeramente curvada por sus lados superior e inferior, que representa la figura del cordero de Dios o Agnus Dei, con nimbo crucífero y sujetando una cruz con una de sus patas. Una orla perlada, característica de este escultor, rodea la imagen, y en la parte inferior aparece las palabras Agnus Dei. en Sant Pere del Port de la Selva

Figura del Agnus Dei

Continuacion descripciones y fotografias en los links

buscador google
Licencia de Creative Commons Licencia Gnu Sosua