GERONA - GIRONA

Comarca

Garrotxa

 

 

Provincia

Girona

Comunidad

Cataluña

Habt. / Ine 2008

54437

Capital

Sede: Olot

Dirección

Av. Onze de Setembre, 22

Código postal

17800

Teléfono

972 274 900

Fax

972 271 594

Oficina Turismo

972 26 01 41

Web Oficial

historia i patrimoni, Cultura i turisme de La Garrotxa

Web de Interés

Tots els Racons de La Garrotxa

E-mail municipio

info@turismegarrotxa.com
 

La comarca de la Garrotxa està situada a l'extrem oriental dels Pirineus i té una extensió de 735 km2, repartits en 21 municipis.

És la comarca de muntanya més oriental i la que té menys alçada mitjana: la majoria de la superfície comarcal es troba a menys de 600m d'alçada i les màximes no superen els 1.600m, tret que la diferencia de la resta de comarques de muntanya.

Orogràficament, queda clarament definida, tant al nord com al sud i sud-oest, en fer de divisòria entre els conques hidrogràfiques dels rius Tec i Ter i l'alta conca del riu Fluvià. Aquest últim té el seu origen en la unió de diversos torrents al SW de la comarca, a la Vall d'en Bas, i la creua d'oest a est.

En aquesta comarca s’hi poden observar dos tipus de paisatge totalment diferents. Mentre que per bona part de la meitat sud s’hi estenen més de 40 volcans i diverses colades de lava, formant un paisatge suau i sense gaires desnivells, protegit pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, des de la vall del riu Fluvià cap al nord el paisatge canvia radicalment, tornant-se més abrupte i escarpat amb abundants cingles i congostos. És l’alta Garrotxa, una àrea declarada Espai d’Interès Natural.

És l’alta Garrotxa, una àrea declarada Espai d’Interès Natural.

Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

El focus principal és al pla d'Olot i als seus vessants (el camp de lava ocupa una gran part del pla, uns 25 km²), on la lava va afluir seguint la vall del Fluvià i va arribar fins a Sant Jaume de Llierca.

Un altre sector important és a la vall tectònica del riu Ser, al peu de l'escarpament de falla de les serres del Corb i de Finestres, on hi ha els volcans més importants (Santa Margarida i el Croscat). La lava va seguir aquí la vall del riu fins al molí de Gibert, passat el Sallent de Santa Pau.

Finalment un tercer grup es pot considerar constituït per una sèrie de volcans situats a la vall del Llémena i la vall del Brugent.

Petits pobles encantadors on sembla que el temps s’aturi, i projecti una important riquesa monumental com el castell amb muralles primitives de Santa Pau, el pont romànic (s.XI) de Besalú amb els únics banys jueus descoberts a Espanya, vies romanes que uneixen comarques des fa 2.000 anys, carrers i viles velles amb un especial encant i gran diversitat de rutes i passejades que fan gaudir d’un paisatge ben singular i privilegiat.

Les manifestacions artístiques són una constant a tots els racons de la Garrotxa. Diversos jaciments arqueològics demostren la presència d’assentaments humans fa milers d'anys.

Des d’aleshores i fins avui en dia l’art, en totes les seves formes, s’ha desenvolupat des del romànic, fins al contemporani, passant pel renaixentista, barroc i modernista.

Equipaments com el Museu Comarcal de la Garrotxa, el Museu dels Volcans, el Teatre Principal, la Biblioteca Marià Vayreda o el Centre de Documentació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa en són només uns quants exemples

Museu Comarcal de la Garrotxa

Equipaments com el Museu Comarcal de la Garrotxa, el Museu dels Volcans, el Teatre Principal, la Biblioteca Marià Vayreda o el Centre de Documentació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa en són només uns quants exemples. Actualment s'està portant a terme la rehabilitació de l'edifici on s'ubicarà el Museu dels Sants d'Olot.

Municipis que integren aquesta Comarcas:

Argelaguer
Besalú
Beuda
Castellfollit de la Roca
C.C. de la Garrotxa
Maià de Montcal
Mieres
Montagut
Olot
Planes d'Hostoles, les
Preses, les
Riudaura
Sales de Llierca
Sant Aniol de Finestres
Sant Feliu de Pallerols
Sant Ferriol
Sant Jaume de Llierca
Sant Joan les Fonts
Santa Pau
Tortellà
Vall de Bianya, la
Vall d'en Bas, la

El Hayedo de Jordà o Fageda d'en Jordà en la Garrotxa

A la Garrotxa hi ha restaurants per a tots els paladars, pels amants de la bona taula i dels productes locals, autòctons i tradicionals.

Alguns dels restaurants de la Garrotxa divulguen la història de Besalú a través de la seva gastronomia (col·lectiu Besalú Gastronòmica); altres recuperen una cuina senzilla basada en productes de la terra (Cuina Remença); d’altres posen al dia amb idees innovadores la cuina més tradicional de la comarca (grup Cuina Volcànica); d’altres fan propostes més innovadores, i fins n’hi ha que estan premiats amb Estrelles Michelin.

És un embotit sec del costelló del porc (al què substitueix en algunes preparacions culinàries) elaborat tradicionalment a l'àmbit domèstic. Es tracta d'una mena de llonganissa seca de sabor molt intens i penet

El Piumoc, tipic de la cuina volcanica

Els dolços són un dels puntals més representatius de la gastronomia de la garrotxa, tenint com a més famosos els tortells adobats, les coques de llardons, els xuxos, les galetes i els bescuits olotins. A Besalú s'elaboren uns dolços anomenats modernistes.

La ratafia és una beguda alcohòlica. Està feta d'aiguardent adobat amb un tros de pell de llimona, quatre o cinc clavells, una nou moscada, una pell de nou verda partida a tallets i un bocí de canyella d'Holanda, a què alguns afegeixen un brot de menta i de maria-lluïsa, etc.Tot això es posa uns quants dies a sol i serena.

La recepta pot variar depenent de la zona geogràfica on es produeixi el licor, a la zona de la Garrotxa, on és pràcticament la "beguda nacional", les variants sobre l'anterior son:

Les nous verdes només s'esberlen, i es posen senceres a la barreja (millor si són collides la nit de Sant Joan), una dotzena per litre d'aiguardent.
El temps de maduració ha de ser de 40 dies a sol i serena.
Pel que fa a les herbes, depèn molt de cada u, en general però és fan servir herbes de la zona, no tant nou moscada o canyella, encara que són prou comunes.
També és molt comú afegir-hi sucre, de 200 a 500 grams per litre.
La «ratafia catalana» està registrada com a Denominació Geogràfica.

El turisme de natura a la Garrotxa es pot practicar a una gran diversitat de tipus d’allotjaments diferents, situats en un entorn natural privilegiat: cases de turisme rural, hotels, càmpings, apartaments, albergs i cases de colònies.

A banda dels allotjaments situats en un entorn rural, la majoria de pobles també disposa d’oferta d’allotjaments dins del nucli urbà.

La Garrotxa es una tierra que tradicionalmente ha dado muchos y hábiles artesanos. Hay que resaltar los famosos talleres de imaginería religiosa de Olot, que tienen un mercado nacional e internacional muy acreditado. Las figuras de pesebre hechas en Olot son muy solicitadas por su gracia y esmerada decoración.

El Fluvià és un riu del Pirineu Oriental. Neix a la Garrotxa, al Grau d'Olot, a 920 m alçada. Recorre la plana d'en Bas i passa per Olot; a Sant Joan les Fonts pren una orientació cap a llevant, i desemboca al golf de Roses, prop de Sant Pere Pescador, després d'haver passat per Castellfollit de la Roca, Besalú, Esponellà i Torroella de Fluvià.

El Fluvià al seu pas per Olot

Olot ha sido declarado zona de interés artesanal por el Centro Catalán de Artesanía, puesto que en toda la villa hay diferentes comercios de imaginería religiosa artesanal y también es posible visitar algunos talleres, donde se puede admirar a los maestros artesanos mientras trabajan.

Las fiestas más importantes de la Garrotxa son los gigantes en Olot, las 'Marietes' en el barrio del Jonquer, los 'Calabutins', el Gigante Perot, los cabezudos de la Miana, 'en Sidro i l' Antònia', la 'Mulassa', 'en Joan i la Roser', el 'Burro Savi'. (ftes i fotos ver links de la ficha)