Comarca |
Garrotxa |
|
|
Provincia |
Girona |
Comunidad |
Cataluña |
Habt. / Ine 2008 |
54437 |
Capital |
Sede: Olot |
Dirección |
Av. Onze de Setembre, 22 |
Código postal |
17800 |
Teléfono |
972 274 900 |
Fax |
972 271 594 |
Oficina Turismo |
972 26 01 41 |
Web Oficial |
historia i patrimoni, Cultura i turisme de La Garrotxa |
Web de Interés |
Tots els Racons de La Garrotxa |
E-mail municipio |
info@turismegarrotxa.com |
La comarca de la Garrotxa està situada a l'extrem oriental
dels Pirineus i té una extensió de 735 km2, repartits en 21 municipis.
És la comarca de muntanya més oriental i la que té menys alçada mitjana: la
majoria de la superfície comarcal es troba a menys de 600m d'alçada i les
màximes no superen els 1.600m, tret que la diferencia de la resta de comarques
de muntanya.
Orogràficament, queda clarament definida, tant al nord com al sud i sud-oest, en
fer de divisòria entre els conques hidrogràfiques dels rius Tec i Ter i l'alta
conca del riu Fluvià. Aquest últim té el seu origen en la unió de diversos
torrents al SW de la comarca, a la Vall d'en Bas, i la creua d'oest a est.
En aquesta comarca s’hi poden observar dos tipus de paisatge totalment diferents.
Mentre que per bona part de la meitat sud s’hi estenen més de 40 volcans i
diverses colades de lava, formant un paisatge suau i sense gaires desnivells,
protegit pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, des de la vall
del riu Fluvià cap al nord el paisatge canvia radicalment, tornant-se més
abrupte i escarpat amb abundants cingles i congostos. És l’alta Garrotxa, una
àrea declarada Espai d’Interès Natural.
Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa
El focus principal és al pla d'Olot i als seus vessants
(el camp de lava ocupa una gran part del pla, uns 25 km²), on la lava va afluir
seguint la vall del Fluvià i va arribar fins a Sant Jaume de Llierca.
Un altre sector important és a la vall tectònica del riu Ser, al peu de
l'escarpament de falla de les serres del Corb i de Finestres, on hi ha els
volcans més importants (Santa Margarida i el Croscat). La lava va seguir aquí la
vall del riu fins al molí de Gibert, passat el Sallent de Santa Pau.
Finalment un tercer grup es pot considerar constituït per una sèrie de volcans
situats a la vall del Llémena i la vall del Brugent.
Petits pobles encantadors on sembla que el temps s’aturi,
i projecti una important riquesa monumental com el castell amb muralles
primitives de Santa Pau, el pont romànic (s.XI) de Besalú amb els únics banys
jueus descoberts a Espanya, vies romanes que uneixen comarques des fa 2.000 anys,
carrers i viles velles amb un especial encant i gran diversitat de rutes i
passejades que fan gaudir d’un paisatge ben singular i privilegiat.
Les manifestacions artístiques són una constant a tots els racons de la
Garrotxa. Diversos jaciments arqueològics demostren la presència d’assentaments
humans fa milers d'anys.
Des d’aleshores i fins avui en dia l’art, en totes les seves formes, s’ha
desenvolupat des del romànic, fins al contemporani, passant pel renaixentista,
barroc i modernista.
Equipaments com el Museu Comarcal de la Garrotxa, el Museu
dels Volcans, el Teatre Principal, la Biblioteca Marià Vayreda o el Centre de
Documentació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa en són només
uns quants exemples. Actualment s'està portant a terme la rehabilitació de
l'edifici on s'ubicarà el Museu dels Sants d'Olot.
Municipis que integren aquesta Comarcas:
Argelaguer
Besalú
Beuda
Castellfollit de la Roca
C.C. de la Garrotxa
Maià de Montcal
Mieres
Montagut
Olot
Planes d'Hostoles, les
Preses, les
Riudaura
Sales de Llierca
Sant Aniol de Finestres
Sant Feliu de Pallerols
Sant Ferriol
Sant Jaume de Llierca
Sant Joan les Fonts
Santa Pau
Tortellà
Vall de Bianya, la
Vall d'en Bas, la
El Hayedo de Jordà o Fageda d'en Jordà en la Garrotxa
A la Garrotxa hi ha restaurants per a tots els paladars,
pels amants de la bona taula i dels productes locals, autòctons i tradicionals.
Alguns dels restaurants de la Garrotxa divulguen la història de Besalú a través
de la seva gastronomia (col·lectiu Besalú Gastronòmica); altres recuperen una
cuina senzilla basada en productes de la terra (Cuina Remença); d’altres posen
al dia amb idees innovadores la cuina més tradicional de la comarca (grup Cuina
Volcànica); d’altres fan propostes més innovadores, i fins n’hi ha que estan
premiats amb Estrelles Michelin.
El Piumoc, tipic de la cuina volcanica
Els dolços són un dels puntals més representatius de la gastronomia de la garrotxa, tenint com a més famosos els tortells adobats, les coques de llardons, els xuxos, les galetes i els bescuits olotins. A Besalú s'elaboren uns dolços anomenats modernistes.
La ratafia és una beguda alcohòlica. Està feta
d'aiguardent adobat amb un tros de pell de llimona, quatre o cinc clavells, una
nou moscada, una pell de nou verda partida a tallets i un bocí de canyella
d'Holanda, a què alguns afegeixen un brot de menta i de maria-lluïsa, etc.Tot
això es posa uns quants dies a sol i serena.
La recepta pot variar depenent de la zona geogràfica on es produeixi el licor, a
la zona de la Garrotxa, on és pràcticament la "beguda nacional", les variants
sobre l'anterior son:
Les nous verdes només s'esberlen, i es posen senceres a la barreja (millor si
són collides la nit de Sant Joan), una dotzena per litre d'aiguardent.
El temps de maduració ha de ser de 40 dies a sol i serena.
Pel que fa a les herbes, depèn molt de cada u, en general però és fan servir
herbes de la zona, no tant nou moscada o canyella, encara que són prou comunes.
També és molt comú afegir-hi sucre, de 200 a 500 grams per litre.
La «ratafia catalana» està registrada com a Denominació Geogràfica.
El turisme de natura a la Garrotxa es pot practicar a una gran diversitat de
tipus d’allotjaments diferents, situats en un entorn natural privilegiat: cases
de turisme rural, hotels, càmpings, apartaments, albergs i cases de colònies.
A banda dels allotjaments situats en un entorn rural, la majoria de pobles també
disposa d’oferta d’allotjaments dins del nucli urbà.
La Garrotxa es una tierra que tradicionalmente ha dado muchos y hábiles artesanos. Hay que resaltar los famosos talleres de imaginería religiosa de Olot, que tienen un mercado nacional e internacional muy acreditado. Las figuras de pesebre hechas en Olot son muy solicitadas por su gracia y esmerada decoración.
Olot ha sido declarado zona de interés artesanal por el
Centro Catalán de Artesanía, puesto que en toda la villa hay diferentes
comercios de imaginería religiosa artesanal y también es posible visitar algunos
talleres, donde se puede admirar a los maestros artesanos mientras trabajan.
Las fiestas más importantes de la Garrotxa son los gigantes en Olot, las 'Marietes'
en el barrio del Jonquer, los 'Calabutins', el Gigante Perot, los cabezudos de
la Miana, 'en Sidro i l' Antònia', la 'Mulassa', 'en Joan i la Roser', el 'Burro
Savi'. (ftes i fotos ver links de la ficha)