GERONA - GIRONA

Datos del Pueblo

Breda

Pueblo

Breda

Municipio

Breda / Comarcas: Selva

Provincia

Gerona - Girona

Comunidad

Cataluña

Habt. / Ine 2005

3753

 

Ayuntamiento

Dirección

Plaça de la Vila, 9

Código postal

17400

Teléfono

972 87 00 12

Fax

......

Oficina Turismo

Els forns: 972 871 530

Web Oficial

Breda

Web de Interés

Museu Municipal Josep Aragay de Breda

E-mail municipio

CONTACTAR
 

Breda és una vila i municipi de la comarca de la Selva. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny. Se situa entre el Massís del Montseny i el Montnegre.

No es coneix l’origen del nom Breda. Hom diu que podria derivar de “vereda”, però també es proposa que pugui ser una contracció d’”arbreda”..

L'ajuntament de Breda se situa en L'església de Santa Maria de Breda adaptada actualment com a ajuntament i sala d'exposicions. La primitiva església romànica tenia una nau i un absis semicircular, la nau amb coberta de volta apuntada i l'absis de quart d'esfera.

Ajuntament de Breda

La vila de Breda se situa a la riba esquerra de la riera del seu nom, centrada per la magnífica església de l'antic monestir benedictí de Sant Salvador de Breda, que conserva de l'època romànica (segles XI-XII) el gran campanar de torre, de planta rectangular i 32 m d'alçària, de cinc plantes amb dues finestres per cara als quatre estatges superiors i un fris d'arcuacions llombardes que separa els estatges; modernament ha estat restaurat i consolidat i ha recobrat l'antiga esplendor

Breda és una vila i municipi de la comarca de la Selva. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny. Se situa entre el Massís del Montseny i el Montnegre.

Plaça en Breda

Llocs d´interès: dades i fotos

Pati de l’Abadia
Claustres
Sant Salvador
Santa Maria
Monestir
Santa Anna
Museu Aragay
Can Trunes
Monòlit dedicat a Artur Osona
Plaça de la Bassa del Molí
Els Forns

La magnífica torre romànica llombarda del campanar, fa 32 metres d'alçada i és una construcció de planta quadrada amb sis nivells, les finestres són cobertes amb arcs de mig punt, geminats. La teulada és coronada per una barana de merlets esglaonats que amaguen la coberta de teula àrab de dos vessants

Campanar de Sant Salvador de Breda

Monestir de Sant Salvador de Breda de caire benedictí, fundat l'any 1038 pels vescomtes de Cabrera: L’església és d’estil gòtic, la seva construcció es va allargar uns dos-cents anys (principis del s. XIV fins a principis del s. XVI). Les mides de la seva nau són de 33 metres de llarg per 12,5 metres d’ample. La majestuosa església junt amb l’imponent campanar són coneguts com la “Catedral de la Selva”. També es conserva l’ala nord del claustre del monestir (finals s. XIII - principis s. XIV) i un dels més bens conservats patis medievals anomenat “Pati de l’Abadia” (s. XV).

Can Trunes, avui fonda Montseny, té velles finestres d'arc conopial del segle XVI, fou la primera casa del poble. Altres cases notables són Can Rovira o Can Marcel, Can Sisó i Can Costa o Can Dilluns.

La majoria de masies de Breda foren aixecades o renovades als segles XVIII o XIX, com ho indiquen els noms de Can Ceba, Can Miloca, Can Martí, Escanes, Can Pau, Can Pau Curt, Can Mateu, Cal Rajoler, Can Patranga, etc. Entre les de més tradició cal esmentar Cal Batlle, Ca n'Huguet i la Torre.

Monestir benedictí de Sant Salvador fundat al s.XI. Del claustre romànic només resta un porxo amb galeria de l'ala nord de l'antic edifici

Claustre de l´Abadia

Museu Municipal Josep Aragay
Aquest museu es troba situat en la primitiva església parroquial de Santa Maria (segle XII), i està dedicat monogràficament a presentar la vida i l’obra de Josep Aragay i Blanchar (Barcelona, 1889 - Breda, 1973), artista polifacètic i teòric del Noucentisme.

El terme té nombroses fonts, ben conegudes i concorregudes, entre les quals la font del Batlle, la Pintoresca, la de l'Erola, la Ratica, la d'en Duran, la del Gall, la del Perticó i la Nova o de Sant Salvador.

La poca extensió del terme municipal, la grandària del nucli urbà i les conseqüències dels grans focs del 1994 condicionen la quantitat i varietat de la fauna bredenca. Darrerament sembla que els porcs senglars tenen una presència més gran, i es poden veure alguns conills, faisans o perdius. D’entre els ocells podem veure molts pardals, així com garses, gaigs, merles, tudons, mallerengues, caderneres, passerells, pinsans i rupits. Tot i ser animals estabulats, també trobem explotacions ramaderes de vaques de llet, de vedells d’engreix, de cavalls i de porcs.

A banda de la bona oferta que ofereixen els diferents restaurants, en aquest apartat podríem destacar les tradicionals coques que es fan per la Diada de Santa Anna, així com els ametllats que elabora una reconeguda pastisseria que té més de 160 anys d’història. També caldria esmentar l’elaboració d’embotits, els quals proporcionen un merescut prestigi a les carnisseries que els fan. A banda d’això, quan n’és l’època i observant unes simples normes de sentit comú, els boscos dels voltants ofereixen bolets, castanyes, cireres d’arboç, etc.

Les principals festes de la població són la de Sant Antoni Abat, el 17 de gener, la festa petita de l'Ajust, que té lloc el tercer diumenge després de Pasqua i recorda l'arribada a la vila dels màrtirs cordovesos sant Iscle i santa Victòria. El 13 d'agost se celebra la festa de Sant Hipòlit i el 8 de setembre la festa major.(ftes i fotos ver links de la ficha)

buscador google
Licencia de Creative Commons Licencia Gnu Sosua