Datos del Pueblo |
Bonmati |
Pueblo |
Bonmati |
Municipio |
|
Provincia |
Gerona - Girona |
Comunidad |
Cataluña |
Habt. / Ine 2005 |
1102 |
|
Ayuntamiento |
Dirección |
Pl. Don Manuel, 1 |
Código postal |
17164 |
Teléfono |
972 42 22 96 |
Fax |
972 42 33 34 |
Oficina Turismo |
Contactar con telf. citado |
Web Oficial |
Bonmati |
Web de Interés |
Visitia turistica a Bonmati |
E-mail municipio |
bonmati@ddgi.es |
El poble de Bonmatí, cap del municipi, és situat a l'extrem SW del terme, a 158 m d'altitud, i constitueix un dels pocs nuclis aglomerats del terme. Aprofitant l'aigua del Ter, es formà a la fi del segle XIX la colònia tèxtil de Bonmatí, impulsada per Manuel Bonmatí de Cendra, propietari de l'antic mas i molí fariner de Bonmatí, que també impulsà la construcció del pont que comunica la població amb la carretera de Girona a Amer. Hi té encara una especial importància la indústria tèxtil (Levi Strauss).
El nucli de Bonmatí el forma la urbanització residencial de la colònia industrial: quatre blocs compactes i allargats, de tres plantes de pisos, formen els carrers del Pi, de Sant Ramon i de Flaçà, que conflueixen en paral·lel a la plaça de Don Manuel, davant de les naus i dels habitatges dels amos i dels menestrals. L’eixample de Bonmatí el constitueix la urbanització Bondia, una malla de carrers sinuosos que urbanitzen un turó apartat de la colònia.
El mas Bonmatí
És una masia mil·lenària del veïnat de Cabanyes. S’hi han
perpetuat vint-i-cinc generacions. El 1920 la masia va ser transformada en casal
residencial de quatre plantes, d’estil neogòtic. A l’ala sud destaca una torre
cantonera de planta octogonal, de cinc pisos, rematada per un teulat punxegut
recobert de teules de ceràmica esmaltada verda. Les portes i finestrals, les
grans arcades de la galeria del pis principal, els capitells compostos i els
elements decoratius combinen mostres de tots els estils arquitectònics. A l’ala
nord, hi ha adossada la capella privada de la Puríssima. L’arquitectura del
casal expressa el poder assolit per Manuel Bonmatí de Cend
En Gastronomia destaquen: Agredolç de menuts de xai. Sang i fetge. Ànec amb
salsafins. Farinetes de fajol i de blat de moro o farro. Botifarres dolces amb
torrades fregides en el suc caramelitzat
Les festes més populars del municipi són la de la Independència, que s'escau el
22 de febrer, en commemoració de la segregació d'Amer; les festes de primavera,
per la Segona Pasqua, que tenen per actes principals el sopar de germanor i la
trobada i l'audició sardanista, i, finalment, la festa major, que se celebra el
darrer diumenge d'agost.(ftes ver links)