GERONA - GIRONA

Datos del Pueblo

Besalu

Pueblo

Besalu

Municipio

Besalu / Comarcas: Garrotxa

Provincia

Gerona - Girona

Comunidad

Cataluña

Habt. / Ine 2005

2290

 

Turisme:

Dirección

Plaça de la Llibertat, 1

Código postal

17850

Teléfono

972 59 12 40

Fax

972 59 11 50

Oficina Turismo

Contactar con telf. citado

Web Oficial

Besalu

Web de Interés

Besalu, "Conjunt Històric-Artístic Nacional"

E-mail municipio

turisme@besalu.net
 

El terme municipal de Besalú, de 4,81 km², és travessat al sector ponentí pel Fluvià, al qual s'uneix, al peu de la vila, la riera de Capellada; recull, també, els petits afluents del Ganganell, que travessa canalitzat per sota la vila, i del Junyell.

L’antic comtat de Besalú ocupava les terres de l’actual comarca de la Garrotxa. Els trets essencials del paisatge garrotxí són dos: la frondositat dels boscos i el mar de lava solidificada que cobreix el subsòl, resultat de la intensa activitat volcànica que ha caracteritzat aquest territori. El comtat de Besalú i, en concret, la capital, la vila de Besalú, és un espai idoni perquè el visitant descobreixi el passat medieval heretat de l’època dels comtes.

El puente medieval de Besalú constituye sin duda alguna la imagen más popular de la población. Se trata de una construcción compuesta por siete arcos que fueron levantados siguiendo una curiosa disposición angular, motivada probablemente por el aprovechamiento de las rocas del lecho del río como fundación o basamento.  El puente fue originalmente construido en los siglos XI-XII, pero con posterioridad sufrió diversas reformas y modificaciones

El Pont Vell, dona entrada a Besalu

L'origen de la ciutat va ser el castell de Besalú que ja es troba documentat en el segle X, construït damunt d'un turó on hi ha les restes de l'església de Santa Maria, en l'alta edat mitjana. El traçat actual de la vila no respon fidelment al seu estat original però si que possibilita a grans trets la lectura de la urbanització de l'edat mitjana amb l'existència d'importants edificis: el pont, els banys jueus, l'església del Monestir de Sant Pere de Besalú i Sant Julià, antic hospital de pelegrins, la casa Cornellà, l'església de Sant Vicenç i la Sala gòtica del Palau de la Cúria reial.

Besalú va començar a adquirir importància com a capital de comtat independent després de la mort de Guifré el Pilós (902), condició que va perdre en morir Bernat III-gendre de Ramon Berenguer III- sense fills; com a conseqüència, el comtat de Besalú passà a la casa de Barcelona.

La ciutat comtal de Besalú tingué un esplendor que ha quedat marcat en els seus carrers i monuments de tal manera que el configuren com un dels conjunts medievals més interessants i ben conservats de Catalunya. Sens dubte, la situació geogràfica de Besalú va afavorir l’assentament humà ja amb anterioritat al període medieval i l’ha fet centre de nombrosos treballs arqueològics que al llarg del temps han anat donant consistència i valor a un poble que troba un “aiguabarreig” de cultures en els seus orígens.

Es innegable però la consistència i rotunditat que mostra el llegat medieval. La seva història es detalla observant la singularitat dels seus edificis i passejant pels seus carrers impregnats d’història que fan que el visitant gaudeixi dels petits racons i detalls on encara avui les pedres parlen.

El nucli antic de Besalú va néixer entorn del tossal ocupat antigament pel castell comtal, que s'alça a 151 m d'altitud, a l'interfluvi del Fluvià amb la riera de Capellada. Els seus carrerons envolten el turonet pels costats de llevant i de ponent i desemboquen a l'actual plaça de la Llibertat, dita abans Plaça Major, situada al punt on es troben el carrer principal, que en trams diferents rep noms diferents (carrer de Safont, Carrer Major o carrer de Salvador Vilarrasa) i el carrer de Tallaferro, que s'enfila pel costat SE del puig del castell. Entre el carrer de Tallaferro i el riu hi ha tot un laberint de petits carrerons i placetes. El principal, el carrer del Pont, en el qual hi havia l'antic barri jueu, com ho recorda la presència de la mikwào lloc d'ablucions rituals jueves. La part ponentina de la vila té carrerons més regulars, que van de la vella parròquia de Sant Vicenç a l'ample carrer del Firal, mentre que la part baixa de la vila, la de més al S, és ocupada per l'ampla plaça o prat de Sant Pere, i és delimitada pel carrer del Firal i el de la Font

Documentada a l´any 977 en època del Comte-Bisbe Miró, és la parròquia del poble. Es una esglèsia romànica  amb algun element de  transició al Gòtic , ens ho demostra la rosassa i el finestral .

Esglesia de Sant Vicent

Llocs d´interès:

MONESTIR DE SANT PERE
LA CASA CORNELLÀ
HOSPITAL DE SANT JULIÀ
ESGLÈSIA DE SANT VICENÇ
EL MIQVÉ i SINAGOGA
EL PONT VELL
EDIFICI DE LA CURIA REIAL
COLEGIATA DE SANTA MARIA
CASTELL DE bESALU
sANT MARTI DE CAPELLADA
MURALLES
CALL JUEU

En el Prat de Sant Pere visitaremos la iglesia de San Pedro, que formó parte del antiguo monasterio del mismo nombre. Aún en esta plaza, veremos la Casa Llaudés. Frente a la iglesia se extiende una explanada denominada Prat de Sant Pere (prado de San Pedro), que ocupa el lugar del antiguo cementerio del monasterio, donde tenían derecho a ser enterrados todos sus fieles.

Plaça Prat de Sant Pere, de Besalu

Descripcio:

EL CALL JUEU:
Al barri jueu de Besalú s’accedeix per un petit portal al final del qual hi ha una plaça amb la sinagoga, el miqvé i el portal dels Jueus, comunicat amb les primeres per un carrer que té un empedrat que s’ha conservat gairebé intacte.

LA SINAGOGA:
El 4 d’octubre de 1264, Jaume I el Conqueridor va atorgar un privilegi a la comunitat jueva de Besalú per poder construir la sinagoga o schola judeorum, l’edifici públic més important del call i centre de la vida de l’aljama, on es feia oració, es llegia i s’explicava la Torà i altres textos bíblics. De visita lliure, en aquesta plaça el visitant trobarà uns panells que l’ajudaran a entendre les restes conservades.

EL MIQVÉ:
Relacionat amb la sinagoga, el miqvé és un edifici singular únic a Europa. Consisteix en una cambra subterrània de pedra, coberta per una volta de canó amb una petita finestra per a la ventilació i la il·luminació. La llei mosaica exigeix per al bany ritual una font d’aigua corrent, no estancada. La purificació mitjançant immersió era imprescindible dins de les pràctiques religioses jueves, després del part i de la menstruació per a la dona, i abans del sàbat i el Yom Kippur per a l’home religiós.

EL PORTAL DELS JUEUS:
El visitant descobrirà sota la sinagoga i en direcció al riu un carrer medieval original amb uns esglaons i un empedrat descoberts el 2007 amb motiu d’una excavació arqueològica. Era l’antiga via de sortida dels jueus de Besalú, que per accedir a la vila havien d’abandonar el call per aquest portal i tornar a entrar a la ciutat per l’entrada principal, la del pont.

La façana de Sant Pere té un finestral molt especial on   veiem:  dos lleons, simbol de la força, el poder i la protecció  que oferia l’esglesia. Sota els lleons, representat per un simi i una serp , trobem el mal i el paganisme. L’home queda protegit del mal en entrar dins l’esglesia.

EL MONESTIR DE SANT PERE:
L’únic testimoni complet que resta de l’antic monestir de Sant Pere és la seva església principal. El deambulatori, profusament decorat, no és un element corrent a les esglésies de l’època, i és per això que els estudiosos pensen que fou obra d’un arquitecte francès. Va ser una església de pelegrinatge; a mà dreta, mirant cap a l’altar, el visitant podrà veure una porta situada a una gran alçada on es conserven ben resguardades les relíquies més importants, que molts pelegrins anaven a adorar.

L’HOSPITAL DE SANT JULIÀ:
Besalú fou un important centre de pelegrinatge de la cristiandat, per la qual cosa havia de disposar de diversos hospitals que acollissin els pelegrins. Aquest és l’únic que ha arribat als nostres dies, el de Sant Julià. Al costat de l’església de Sant Pere i anant cap a la cúria reial, el visitant en podrà admirar la façana. Es tracta d’una portalada d’una gran profunditat decorada amb capitells corintis i de lleons.

LA CÚRIA REIAL:
L’edifici de la cúria reial està presidit per una gran sala gòtica des de la qual es poden observar fragments recuperats de la muralla del segle XI que havien quedat coberts sota edificacions posteriors. A la planta baixa d’aquest edifici s’ha instal·lat un audiovisual que narra tota la història de Besalú, des dels orígens més remots fins a l’actualitat més recent, a través del qual el visitant podrà tenir una panoràmica clara del que va ser la cort de Tallaferro.

La portada romanica cuenta con dos arquivoltas la exterior decorada con un torneado helicoidal y la interior enmarcada con palmitas y la figura de un león a cada lado. Los capiteles recuerdan a la escuela escultórico de Ripoll.

Portada Sur de Sant Vicenç

Les festes més destacades són la tradicional festa petita de Sant Vicenç, que s'escau el diumenge pròxim al 22 de gener i la festa major, que coincideix amb la diada de Sant Prim, el quart diumenge de setembre; dels actes que se celebren per aquesta festa destaca la cursa de regates pel Fluvià. Per Setmana Santa, el divendres abans de Rams té lloc la processó dels Dolors.

Fora del nucli principal de la vila de Besalú, que el centra, el terme comprèn els veïnats del Corral, el Pont i la Recolta i algunes masies com el Burós, la Guixera, el Bosc de l'Arboçar, el Llandric, Can Vall, Can Passavents, Can Bellestar, Can Candell o Can Bellsolà, amb una capella de la Mare de Déu.

Hi ha un gran aparcament a disposició dels visitants a l’entrada de Besalú, al costat del famós pont. És convenient que, després d’aparcar, el visitant es dirigeixi a l’oficina de turisme del centre de la ciutat, ja que des d’allà s’organitzen les visites guiades a alguns edificis que d’altra manera no es poden visitar. (ftes ver links de la ficha, fotos de Mayka)

buscador google
Licencia de Creative Commons Licencia Gnu Sosua