El terme municipal de Begur té una extensió 20,64 km². Per tot el costat de llevant i al NE limita amb la mar, en un tram de litoral alt i escarpat; al N limita amb el municipi de Pals, a l'W en part amb Regencós i al S i SW amb Palafrugell. Es troba al centre de la franja litoral de la comarca i comprèn gairebé tot el sector muntanyós del massís de Begur, que s'avança i cau bruscament damunt la mar formant un dels indrets més bells i característics de la Costa Brava

La costa i les platges de Begur

En el cor de l’Empordà, el poble de Begur i el seu terme municipal configuren un dels indrets més meravellosos de la Costa Brava. Envoltats per les Gavarres i el mar, amb una part a l’interior, a tocar el Montgri, i la resta formant part de la franja marítima més bella del litoral, tant el nucli d’Esclanyà com les petites cales que pertanyen a Begur configuren un conjunt i un entorn paisatgístic inigualables.

La imponent silueta del castell medieval que presideix el municipi, les nombroses cases indianes, el traçat i el perfil dels carrers i carrerons del nucli antic i les antigues barraques de pescadors que es conserven a les cales donen fe d’una història llarga i intensa, en la qual pirates, navegants, corallers, pescadors indians i generacions senceres de begurencs han anat poblant unes terres que, malgrat totes les inevitables transformacions, amb el pas del temps no han perdut ni les seves arrels ni la seva identitat.

Nucli historic de Begur

El municipi està vertebrat al voltant del nucli de Begur, centre administratiu del terme, que també inclou els nuclis d'Esclanyà —amb el seu nucli antic romànic— , Aiguafreda, Sa Riera, Sa Tuna, Aiguablava i Fornells. Dintre del seu terme es troben algunes de les platges més prestigioses de la Costa Brava —Sa Riera, Aiguafreda, sa Tuna, Platja Fonda, Fornells i Aiguablava, entre d'altres—.

Les cases s'agrupen en carrers estrets i sinuosos, d'urbanisme poc estructurat i adaptat a la irregularitat del terreny, envolten l'església, comencen a enfilar-se als vessants del turó i s'allarguen al pla pels camins que hi arriben. Les cinc torres de defensa conservades, que hom pot datar dels segles XVI-XVII, de planta circular, de 12 a 20 m d'alçada, merlets al voltant i matacà al sector del pont de comunicació amb el mas, fetes amb pedres sense treballar, demostren que el poblament abans del segle XVI era menys compacte, en masies disperses defensades per torres en llocs més tard urbanitzats.

Dins la vila hi ha una sèrie de cases senzilles, de dues i tres plantes, d'arquitectura popular, molt simples i atractives, i al seu costat es destaquen les característiques cases senyorials dels begurencs enriquits de la segona meitat del segle XIX, moltes dels americanosque havien fet fortuna emigrant al Nou Món, que tenen façanes neoclàssiques i grans galeries porticades a la part posterior, sobre petits horts minúsculs, i, a l'interior, amb parets amb frescs a la manera vuitcentista. Algunes d'aquestes cases han estat lamentablement destruïdes, d'altres s'han salvat i moltes són avui cases de segona residència i estiueig

A més dels nuclis de població, abans indrets de pescadors, avui zones d'estiueig, es troben nombroses urbanitzacions establertes en indrets abans verges, tant prop de la costa (sa Punta) com en llocs accidentats més cap a l'interior (Sant Josep i Font Martina).

Postal del poble de Begur

Des de l'any 2004 i a principis de Setembre a Begur es celebra la famosa Fira d'Indians, una fira que cada any té un tema central a partir del qual es fan les activitats de carrer però que té com a fonament principal recordar el passat indià o cubà de Begur

Des dels anys cinquanta el municipi viu primordialment del turisme (s'hi dedica un 43,7% de la població activa). Tanmateix, la capacitat hotelera del terme és només de 8 establiments —repartits entre la vila i les cales— que ofereixen un total de 631 places. També hi ha dos càmpings (490 places), una trentena de restaurants, una oficina de turisme i un nombre elevat d'altres establiments enfocats cap a aquest sector. Això permet veure que es tracta d'un turisme de tipus residencial, evidenciat per l'important nombre de xalets, apartaments i habitatges de segona residència que són emplaçats tant als nuclis de població com a les nombroses urbanitzacions. De fet la població d'estiu pot arribar als 17 000 h.(ftes i fotos ver links de la ficha)