GERONA - GIRONA

Datos del Pueblo

Amer

Pueblo

Amer

Municipio

Amer / Comarcas: Selva

Provincia

Gerona - Girona

Comunidad

Cataluña

Habt. / Ine 2005

2270

 

Ayuntamiento

Dirección

Plaça de la Vila, 30

Código postal

17170

Teléfono

972 431 112

Fax

972 430 016

Oficina Turismo

972 43 01 60

Web Oficial

Amer

Web de Interés

Cultura i turisme en Amer

E-mail municipio

informaciot@amer.cat
 

Amer es troba en una petita vall entre les comarques de la Selva, a la qual pertany administrativament, i la Garrotxa, amb qui compartis el tipus de vegetació, fauna i orografia; a mig camí entre Girona i Olot. La morfologia d’Amer ve marcada per la vall fluvial del Brugent i la seva desembocadura al Ter, a la zona més plana de Sant Climent, sota els penya-segats de Sant Roc.

Amer es troba en una petita vall entre les comarques de la Selva, a la qual pertany administrativament, i la Garrotxa, amb qui compartis el tipus de vegetació, fauna i orografia

Amer

El terme municipal d'Amer ocupa 38,85 km² i s'estén per la vall baixa de la riera d'Amer o riu Brugent (o Rebrugent), a l'extrem septentrional de la comarca, que procedeix de la Garrotxa, on drena la vall d'Hostoles, i en entrar a la Selva forma la vall d'Amer, d'acusat caràcter volcànic (el 1985 hom hi descobrí un altre volcà apagat, considerat el més antic de la comarca), entre els darrers contraforts de les Guilleries (els vessants orientals del pla de Sant Martí Sacalm) i un sector molt planer obert vers la depressió gironina, fins a la desembocadura al Ter, aigua avall del pantà del Pasteral, les aigües del qual són en una bona part dins el municipi d'Amer i subministren l'aigua potable a la ciutat de Girona.

El nucli urbà d’Amer s’ha anat formant al voltant del nucli medieval del monestir i l’antic camí que comunicava Girona i Olot. La Plaça de la Vila, una plaça porxada quadrangular, té el seu origen en el mercat medieval. Els edificis i porxos, tots diferents, que la configuren actualment són del segle XIX i en fan un element patrimonial de gran interès. La gran plaça porxada, una de les més grans de Catalunya d'aquest tipus, presenta una imatge clarament unitària, tot i que és formada per edificacions molt diverses.

Llocs d´interès:

L'origen del monestir de Santa Maria d'Amer és força confús. El cert és que el 844 hi havia una cel·la monàstica vinculada a Sant Medir. Entre el 935 i 940 els monjos d'aquest monestir es van traslladar a Amer. El monestir es va consagrar el 949, i va rebre importants donacions. Des del 1186 depenia directament de la Santa Seu.

Exterior de Santa Maria d´Amer

la casa de l’Abat (Can Boles)
Can Mont i Can Gasull al Monestir
Can La al barri del Pedreguet
Can Gultresa a la Plaça de la Vila.
l’església de Santa Maria
la Torre de Rocasalva o de Sant Climent
la casa de Can Terme (Museu etnològic d'Amer)
L'ermita de Santa Brígida
La Plaça Porxada

A la vora del Riubrugent, el bosc de ribera, en molt bon estat de conservació, permet seguir un bonic passeig a l’ombra. Tot aquest entorn ofereix al visitant multitud de circuits tant per a BTT com passejades a peu, des de Sant Martí Sacalm i el pantà de Susqueda fins Sant Julià del Llor, Bonmatí i Sant Roc. Les rutes estan senyalitzades partint de diferents punts del nucli urbà i es dirigeixen cap als Tres Rocs, el Puig Dalí, el Mont, la Fusada, i les ermites de Sant Martí, Sant Genís, Santa Brígida. El Grup Excursionista Esquelles i el Projecte Rius hi organitzen sortides periòdiques.

El nucli urbà d’Amer s’ha anat formant al voltant del nucli medieval del monestir i l’antic camí que comunicava Girona i Olot. La Plaça de la Vila, una plaça porxada quadrangular, té el seu origen en el mercat medieval.

Plaça centrica del Poble d´Amer

Altres indrets del terme

Lloret Salvatge o de la Muntanya
Sant Genís Sacosta
Sant Climent d'Amer
Palou
Altres veïnats

Entre les festes destaca la festa popular de la Font Picant, que se celebra el tercer dissabte de juliol i la festa major, que s'escau el 15 i el 16 d'agost. El dia 16 té lloc la sardana de l'alcalde, iniciada per l'alcalde i la seva parella a la plaça porxada, on es forma una sardana que no tanca mai l'anella. Aquesta sardana, recuperada el 1949, ja és documentada al segle XIX. L'endemà té lloc a la plaça la tornaboda i el ball de gegants.(ftes i fotos ver links de la ficha)

buscador google
Licencia de Creative Commons Licencia Gnu Sosua