GERONA - GIRONA

Datos del Pueblo

Albanya

Pueblo

Albanya

Municipio

Albanyà / Comarcas: Alt Empordà

Provincia

Gerona - Girona

Comunidad

Cataluña

Habt. / Ine 2005

143

 

Ayuntamiento

Dirección

Crta. de Figueres. 13

Código postal

17733

Teléfono

972 569 190

Fax

972 569 190

Oficina Turismo

972 56 50 04

Web Oficial

Albanya

Web de Interés

Dades e informaciò de Albanyà

E-mail municipio

albanya@ddgi.cat
 

El poble d'Albanyà és a l'extrem nord-oest de l'Alt Empordà, a l'alta vall de la Muga, en terres pirinenques que són en contacte amb l'Alta Garrotxa. L'any 1969 el municipi veí de Bassegoda, pertanyent a la comarca de la Garrotxa, va ser incorporat al d'Albanyà. És a dir que, actualment, el seu ajuntament comprèn un territori repartit entre dues comarques.

El poble d'Albanyà és a tocar la riba esquerra de la Muga. Es formà a l'entorn del monestir de Sant Pere d'Albanyà que pels anys 820-825 fundà un abat de nom Dònnul

ermites i esglesies en el terme d´Albanya

El poble d'Albanyà és a tocar la riba esquerra de la Muga. Es formà a l'entorn del monestir de Sant Pere d'Albanyà que pels anys 820-825 fundà un abat de nom Dònnul

El terme tradicional d'Albanyà comprèn el poble del mateix nom, cap de municipi, els agregats de Carbonils i dels Horts i el santuari del Fau. El terme actual inclou també les antigues parròquies rurals que integren el terme de Bassegoda, que són Bassegoda, Llorona, Sous, Ribelles, Pincaró, Corsavell, Sant Joan de Bossols i el santuari de la Mare de Déu del Mont.

La principal i única via de comunicació és la carretera local que des de Figueres va a Albanyà per Terrades i Sant Llorenç de la Muga, i continua com a pista de muntanya vers Corsavell i Bassegoda (fet que explica l'annexió d'aquest municipi a Albanyà). Camins de ferradura i carreters uneixen Albanyà amb els altres nuclis i amb Costoja pel collet dels Horts. Des de Sant Llorenç de la Muga (terme que el limita per llevant) s'accedeix per un camí al Fau. Al S limita amb Cabanelles. La manca de comunicacions de Bassegoda ha contribuït, sens dubte, al seu despoblament i a la pèrdua de l'autonomia municipal

L'església parroquial de Sant Pere d'Albanyà, que correspon a la de l'antic monestir, és un notable exemplar romànic d'una nau amb creuer ben diferenciat i tres absis semicirculars

Sant Pere d´Albanyà

El poble d'Albanyà És format per un parell de carrerons i la placeta on s'alça l'església parroquial, que és un magnífic mirador vers la vall de la Muga i el puig de Bassegoda. A la carretera hi ha un petit eixample. L'hostal és molt concorregut.Al SE de la població, en un carrer paral·lel al riu, es conserva una interessant porta de muralla medieval amb un tram del llenç a l'esquerra

El terme municipal és molt ric en construccions d'estil pre-romànic i romànic

Llocs d´interès:

St. Vicenç de Principi
Temple religiós

St. Pere d'Albanyà
Temple religiós

St. Miquel de Bassegoda
Temple religiós

St. Marti de Corsavell
Temple religiós

St. Julià de Ribelles
Temple religiós

Sant Bartomeu de Pincaró és un bell exemplar d'església romànica del segle XII, molt característic d'aquesta zona, entre la Garrotxa i l'Empordà.

Sant Bertomeu de Pincaró

St. Bertomeu de Pincaró
Temple religiós

St. Joan de Baussols
Temple religiós

St. Feliu de Carbonills
Temple religíós

St. Cristòfol dels Horts
Temple religiós

St. Corneli de la Muga
Temple religiós

 

Lliurona (o Llorona) és un nucli urbà muntanyenc de l'antic municipi fronterer de Bassegoda, el qual va ésser desagregat de la comarca de La Garrotxa per a ser agregat al municipi d'Albanyà i, per consegüent, va canviar de comarca administrativa a l'Alt Empordà.

Nucli de Lliurona o Llorona

St. Andreu de Lliurona
Temple religiós

Santuari de la Mare de Déu del Mont
Temple religiós

Santuari de la Mare de Deu del Fau
Temple religiós

Monestir de Sous
Temple religiós

La Muga
Paratge natural

Altres indrets del terme

Carbonils
El santuari del Fau
Els Horts
Bassegoda
Llorona o Lliurona
Sant Julià de Ribelles
Sous
El santuari de la Mare de Déu del Mont
Altres esglésies romàniques

Quant a les festes del poble, cal esmentar la festa major de Sant Pere, el dia 29 de juny, que si no s'escau en cap de setmana es trasllada al primer diumenge de juliol, i la festa de la Mare de Déu del Mont, el 8 de setembre, a la qual acut nombrosa gent de la contrada

Comparteix amb la Garrotxa el puig de Bassegoda i la Mare de Déu del Mont, que complementa la vista panoràmica del Canigó Pirinenc

La imatge de la Mare de Déu del Mont és una talla gòtica, del segle XIV, d'uns 80 cm d'alçada, feta en alabastre de Beuda. És una marededéu sedent, sobre una roca, amb el Nen a la falda. El 1936, el anarquistes l'estimbaren muntanya avall, però va poder ser recuperada i restaurada. La imatge original, després d'un intent de robatori el 1990, es conserva al Museu d'Art de Girona.

La imatge de la Mare de Déu del Mont és una talla gòtica, del segle XIV, d'uns 80 cm d'alçada, feta en alabastre de Beuda

Talla del Santuari de la Mare de Déu del Mont

El santuari conserva una altra imatge mariana, la de la Mare de Déu de les Agulles, també gòtica, del segle XIV, tallada en pedra calcària. Representa Maria dempeus, amb el Nen carregat al braç esquerre i un món a la mà dreta. El nom li prové de les agulles que portava el seu vestit, que eren constantment canviades per altres de noves pels devots, els quals les empraven per a guarir ferides per l'ús d'agulles. Inicialment, es venerava a la Santa Cova.

La principal tradició del santuari és la referent a la troballa de la marededéu. Segons aquesta tradició, un pastor que conduia un ramat de bous per la muntanya a fixar-se que un dels seus animals tossava amb insistència en un indret concret. Encuriosit, hi va retirar unes pedres i va descobrir una cova on hi havia una marededéu, que seria traslladada al monestir i més tard al novell santuari.

El Puig de Bassegoda és un cim situat entre els municipis de Montagut a la comarca de la Garrotxa i el d'Albanyà a la de l'Alt Empordà, amb 1.373,7 metres d'altitud. La seva característica forma punxeguda, la seva alçada i el fet d'estar aïllat dels altres cims més propers el fan facilment identificable.

El Puig o Pic de Bassegoda

Actualment s'estan restaurant moltes cases, bé perquè s'hi instal·len neorurals, bé com a segones residències. L'augment del turisme de la natura i d'altres activitats d'oci com la caça o els bolets, mantenen indústries del sector de l'hostaleria, com ara restaurants (Cal Tet), comerços i fins i tot un càmping. També es manté l'explotació del bosc, per vendre'n la llenya. Hi ha alguna activitat agrícola, però la majoria de la gent treballa a Figueres o a altres llocs de la comarca. (ftes i fotos ver links de la ficha)

buscador google
Licencia de Creative Commons Licencia Gnu Sosua