Agullana es troba dins la zona més occidental de la serra de l’Albera, a la frontera entre l’Empordà i el Vallespir. La vila té agregat el veïnat de l’Estrada i una quarantena de masies disperses.Comprèn gairebé tota la vall de la Guilla, riera formada sota el coll de Lli al terme veí de la Vajol, que rep el torrent del Gou a la vila i desemboca al Llobregat d'Empordà per la dreta a l'extrem SE del terme.

La zona nord, més muntanyosa, està poblada de suredes, alzinars i alguns castanyers.

El poble d´Agullana

El 1019 l'església de Santa Maria d' Agullana fou cedida a la canònica de Girona pel bisbe Pere Roger. Formà part des de l'alta edat mitjana dels dominis del vescomtat de Rocabertí que s'estenien pels vessants de l'Albera, vescomtat que esdevingué comtat de Peralada el 1599; a la fi del segle XVI formava una batllia d'aquest comtat amb la Jonquera, Cantallops, Canadal i Darnius.

Dins del terme d’Agullana hi ha dos dòlmens i dos menhirs, aquests últims els de major grandària del 11 coneguts a la zona megalítica del Pirineu empordanès.

És important també la necròpolis descoberta a can Bec de Baix (IX i VII a.C.), un jaciment molt ric pertanyent a la cultura dels Camps d’Urnes. Una bona mostra de les peces trobades es pot visitar al Museu d’Agullana.

El nucli antic és centrat per l'església parroquial, que dóna a una petita plaça, però el desenvolupament industrial féu necessaris els eixamples dels segles XIX i XX.

Llocs d´interès:

Santa Eugènia: temple religiós
Monuments Megalítics
Masies: Conjunt arquitectònic
L'Estrada
Les Salines: Paratge natural
L'Asil Gomis: Conjunt arquitectònic
La Necròpolis de Can Bech de Baix
Església de Santa Maria de l'Estrada
Església de Santa Maria d'Agullana
El Ricardell: Paratge natural
Arbres monumentals

Santa Maria d´Agullana

Destaquem: L'església de Santa Maria és un edifici de finals del segle XII/començaments del XIII. L'esveltesa de la seva volta, les seves proporcions, l'estil i l'estructura dels capitells del portal són elements representatius de l'etapa final de l'Art romànic a Catalunya.

El temple és d'una sola nau, amb una volta lleugerament apuntada en una sola peça. L'absis semicircular, amb volta en forma d'ametlla, s'obre a la nau en un doble plec. Fan el paper de transsepte dues capelles laterals amb cintres en volta.

La porta del frontis, a migdia, és de sis arcs en degradació (l'extrem decorat amb relleus geomètrics) i dues columnes amb capitells de decoració vegetal per banda.

El campanar, de cadireta, romànic, té dos pisos d'arcades. Foren sufragànies d'aquesta parròquia les de l'Estrada, Sant Julià dels Torts i la Vajol.

Una de les festivitats més importants d'Agullana és el Carnaval, que inclou, des del 1910, la festa de la "Xuia"; consisteix en el repartiment entre els assistents de truita de cansalada i botifarra. La festa major pròpiament dita s'escau el 15 d'agost, i és en honor de Santa Maria.

Agullana forma part de les poblacions de les comarques gironines que desde mitjans segle XVIII es van dedicar a la fabricació del tap de suro. Els boscos de tot aquest indret són plens d'alzines sureres. Els empresaris feien diners amb el suro i els treballadors també.

Agullana té un seguit d’edificis modernistes que li donen caràcter, repartits estratègicament dins del nucli urbà: el xalet Parellada, la casa Estela, can Vidal, el Grup Escolar, l’Asil Gomis i el Café La Concòrdia. (ftes i fotos ver links de la ficha)